Marzà confirma que es presentarà a les primàries de Compromís per Castelló

Es donava com una decisió quasi segura i finalment Vicent Marzà l'ha confirmada aquest dimarts a Les notícies del matí. El portaveu adjunt de Compromís a les Corts es presentarà a les primàries de Compromís per a encapçalar la llista a les Corts per Castelló, com ja va fer en les eleccions autonòmiques de 2015 i 2019.

"Hem construït un equip molt potent per a ampliar la força de Compromís i garantir un nou govern d'esquerres", ha afirmat Marzà que anunciarà els noms de les primeres cinc persones que l'acompanyaran en la candidatura en un acte del partit aquesta vesprada. D'aquestes només ha anticipat la presència de Mònica Àlvaro i Verònica Ruiz. "Les persones que aporten que treballen que són referent a les comarques i als municipis estaran ben representades en eixe equip que hem conformat per a guanyar el conjunt del país", ha explicat el candidat.

"Em presente perquè així m'ho ha demanat el conjunt de la militància i el partit, també d'entitats i associacions que no en formen part, perquè hem d'obrir més enllà, cap al conjunt de la ciutadania", ha explicat a la ràdio d'À Punt, recordant l'aposta per Compromís per reservar llocs en cada circumscripció per a candidats independents.

Em presente perquè així m'ho ha demanat el conjunt de la militància i el partit, també d'entitats i associacions que no en formen part

L'anunci té lloc després de la confirmació de les candidatures del diputat Joan Baldoví per a encapçalar la candidatura per la circumscripció de València, com a presidència a la Generalitat, i la de la vicepresidenta Aitana Mas per Alacant.

Baldoví no té, de moment, rival, al contrari que Mas (Iniciativa), que competirà amb el portaveu a la diputació Gerard Fullana, de Més, la formació majoritària de la coalició Compromís.

Marzà ha defés el model de primàries —criticat pel senador Carles Mulet— perquè considera que ajuda a mobilitzar el vot i situar els i les simpatitzants en campanya. D'altra banda, ha desmentit la possibilitat de tensions per la competència entre Fullet i Mas a Alacant, ja que, segons ha explicat, el sistema de Compromís obliga a presentar candidatura per a situar-se en els primers llocs de la llista definitiva. "Són persones imprescindibles que aporten molt i estan segur en el futur grup parlamentari de Compromís", ha afirmat, donant per fet la integració.

Tot i que moltes quinieles el situaven com a candidat a la presidència de la Generalitat, el portaveu adjunt de Compromís ha descartat que tinguera intenció de fer-ho. "No em feia gens de gràcia", ha admés a Les notícies del matí, que assegura que li va comunicar "fa més d'un any" a l'actual candidat, Joan Baldoví que no tenia intenció de presentar-se. "Sabia que el millor candidat a la Generalitat era Joan Baldoví i així li ho vaig dir", ha explicat en la ràdio d'À Punt.

Fa més d'un any vaig dir-li a Baldoví que no pensava presentar-me [a la presidència de la Generalitat]

Considera que la tensió entre Mas i Baldoví per la forma en què es va comunicar la candidatura del segon —sense avisar la primera— és ja "una ferida curada". "Només cal veure la il·lusió que genera Baldoví allà on anem", ha destacat Marzà, que creu que la projecció política del diputat va molt més enllà dels votants de Compromís.

De la mateixa manera, pensa que la formació és molt més que "una o quatre persones", en referència a l'eixida de Mónica Oltra, després de la seua imputació. Pensa que "va fer bé d'apartar-se i estar fora del focus mediàtic" i espera que més prompte que tard torne a la primera línia, perquè la considera una figura política clau, sense qui "no haguérem tingut el canvi de govern" del PP al Botànic.

Volem anar més enllà i arribem on podem perquè no tenim majoria absoluta (...) Estem millor que abans? Sí. És millor que estiga Compromís al govern?,Sí. Volem més? I tant

Vicent Marzà ha reivindicat el valor diferencial de la formació per a "millor la vida de la gent" des del govern de Botànic amb polítiques arrelades al territori, i des de l'escó del Congrés a Madrid, contra les pressions de lobbies o els "interessos electorals" aliens a la ciutadania valenciana "per a acontentar altres territoris". Per eixe tipus d'obstacles admet haver viscut "moments durs" en la seua etapa a la Conselleria d'Educació. "Volem anar més enllà i arribem on podem perquè no tenim majoria absoluta (...) Estem millor que abans? Sí. És millor que estiga Compromís al govern? Sí. En volem més? I tant", ha explicat, fent menció expressa al requisit lingüístic, respecte del qual ha admés que "no sempre arribes on voldries".

En el transvassament s'ha faltat al respecte als valencians i les valencianes i aquest govern recorrerà la decisió

El candidat de Compromís per Castelló també s'ha pronunciat sobre el transvasament Tajo-Segura. Per a Marzà "és evident que hi ha hagut una modificació sobre el que es va acordar". "S'ha faltat al respecte als valencians i les valencianes i aquest govern recorrerà està decisió", ha avançat, per a insistir de nou en la necessitat d'augmentar la força d'una veu valenciana a Madrid.

No pot ser que la nostra ruralitat siga una zona d'extracció i no de drets. La transició energètica no pot caure en una especulació com la de la bambolla immobiliària

Pel que fa a la controvèrsia en el Botànic per les diferents visions sobre la implantació de plantes renovables, Vicent Marzà, ha defés l'aposta de Compromís per "distribuir la generació al conjunt del territori" i no només en les zones rurals. En aquest sentit, ha recordat que la formació defén instal·lar les plantes "prop d'on es consumeix", i reduir l'impacte en el paisatge aprofitant els llocs ja degradats (com els PAI, els polígons industrials) o les teulades urbanes. "No pot ser que la nostra ruralitat siga una zona d'extracció i no de drets", ha advertit Marzà, que defén que la transició energètica es faça "planificadament", perquè "no es pot fer una especulació energètica com la que va passar en la bambolla immobiliària". "Estem convençuts que és el millor conjunt per a la ciutadania i no només per als que defenen els de les elèctriques, que són ens han estafat durant anys", ha dit a la ràdio d'À Punt.