Marcos Benavent, el ionqui dels diners, canvia d'advocat i demana tornar a declarar

La maniobra alça dubtes per la implicació decisiva de l'exgerent d'Imelsa en la investigació sobre l'empresa pública i el cas Erial

Marcos Benavent  en una imatge d'arxiu
Marcos Benavent, en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

L'exgerent de l'empresa pública Imelsa, Marcos Benavent, conegut com el ionqui dels diners, ha substituït el seu advocat Ramiro Blasco pel lletrat Juan Carlos Navarro, un penalista amb experiència en casos complexos de corrupció, com Gürtel, en el qual va representar el cervell de la trama, Francisco Correa.

En paral·lel ha demanat al jutjat d'instrucció número 18 de València tornar a declarar en el conegut com a cas Imelsa, en el qual s'investiguen una desena de casos de corrupció, la majoria vinculats a administracions controlades pel PP.

El canvi de lletrat i la petició de repetir la declaració ha alçat expectació, tant en la causa sobre Imelsa com en la d'Erial, dos casos en què les contribucions de Benavent han sigut claus per a concretar les presumptes corrupteles i apuntalar les acusacions.

Benavent, clau en Imelsa i Erial

La investigació d'Imelsa, que naix d'unes gravacions de Benavent revelades pel sogre i que Esquerra Unida va portar a la Fiscalia, ha conduït a la imputació de 24 persones, entre les quals hi ha l'expresident de la Diputació de València, Alfons Rus, i d'alguns dels seus lloctinents en l'etapa del popular al capdavant de l'òrgan provincial, com Máximo Caturla, Juan José Medina i Emilio Llopis.

D'altra banda, la investigació sobre Erial arranca de la documentació que la Guàrdia Civil va localitzar al despatx de l'anterior advocat de Benavent, Ramiro Blasco. Aquests papers, que dibuixen el full de ruta de la presumpta adjudicació il·legal del pla eòlic valencià el 2001 i el 2002, i de les contractes de les ITV de 1997, han permés incriminar l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

A més, al·ludeixen a diferents empreses relacionades amb el propietari de Sedesa, Vicente Cotino, i la mercantil luxemburguesa Imison International per a materialitzar el cobrament de comissions il·lícites per import de 6,4 milions d'euros.

El govern valencià de Zaplana va privatitzar el sector de les ITV en 1997 (en cinc lots diferents) i posteriorment va posar en pràctica polítiques que van permetre que, entre els anys 2000 i 2003 augmentaren les seues tarifes de 18 a 46 euros, fins a convertir-se en les més cares de l'Estat.

En 2004, bona part de les firmes adjudicatàries van vendre les seues participacions i van obtindre uns beneficis que, en el cas del lot adjudicat a la família Cotino (nebots de l'expresident de les Corts Juan Cotino) es van acostar als 86,6 milions d'euros, segons la Fiscalia Anticorrupció.

En contraprestació, tal com considera acreditat la Guàrdia Civil, les empreses dels Cotino van pagar en 2005 i 2006 prop de 8,5 milions d'euros a dues empreses controlades per suposats testaferros de Zaplana a Luxemburg.