La llei de protecció de la infància, les claus d'un text pioner

La norma aprovada pel govern espanyol obliga a "tota la ciutadania" a denunciar les situacions de violència o desprotecció dels menors.

Xiquetes juguen en una imatge d'arxiu

Denunciar davant de les autoritats la desprotecció o la violència que pateix un menor, encara que no implique un delicte, deixa de ser una obligació moral per a convertir-se en una obligació inexcusable de qualsevol persona. És una de les principals novetats que arreplega la llei de protecció integral de la infància i l’adolescència davant de la violència, que el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts per a remetre-la al Congrés.

La nova norma converteix la infància en un col·lectiu d'especial protecció i augmenta el termini de prescripció del delicte d'abús sexual a menors, de manera que aquest començarà a comptar a partir del moment en què la víctima complisca 30 anys, i no 18 com ocorre actualment, i planteja crear una nova figura en els col·legis, la del 'coordinador de benestar i protecció'. La coneguda com a llei Rhodes incorpora una definició àmplia de violència, que abasta qualsevol maltractament físic, psicològic i emocional, inclosos els castics físics o el tracte negligent. Per la seua complexitat, la norma implicarà la reforma de més d’una desena de lleis.

La llei prospera aquest dimarts després d’haver fracassat amb diversos governs anteriors, el de Rajoy i el del mateix Sánchez previ a la coalició. Els col·lectius que treballen per la infància la qualifiquen com un gran avanç, de referència mundial, que situarà Espanya en l’avantguarda de la protecció a la infància enfront de la violència, una realitat normalitzada a la qual no han prestat mai l'atenció requerida, a pesar que les organitzacions lluiten en contra durant anys.

Principals mesures que recull a llei

  • Tota la ciutadania tindrà l'obligació de denunciar "de forma immediata" els indicis de violència o abusos exercits sobre menors, inclosos els familiars de la persona que haja comés un acte delictiu. A més, tots els centres educatius hauran de disposar de la nova figura de la persona "coordinadora de benestar i protecció".
  • S'establiran protocols d'actuació en casos d'indicis d'assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència. A més, s'incorporarà l'edat com a causa de discriminació en els delictes d'odi.
  • Es fixen protocols de prevenció obligatoris per als centres de menors, amb plans específics de prevenció i detecció precoç davant de possibles casos de tràfic amb finalitats d'explotació sexual.
  • El termini de prescripció de delictes greus contra la infància i l'adolescència no començarà a córrer fins que la víctima haja complit 30 anys i no els 18 actuals. Aquesta mena de delictes podran prescriure entre 5 i 15 anys després i s'eliminarà el límit actual, establit als 33 anys.
  • Es perseguiran els delictes comesos a través d'internet, als quals s'incorporen la incitació al suïcidi, la comissió d'infraccions sexuals i la promoció de trastorns alimentaris. Així, es modificarà el Codi Penal per a establir una pena màxima de tres anys per a qui publique continguts que inciten els menors a autolesionar-se.
  • Es crearà una estratègia específica de violència i un registre unificat de violència infantil i juvenil. Igualment, es crearan unitats especialitzades en violència infantil i juvenil dins de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i es formarà específicament el personal judicial per a protegir els xiquets i xiquetes de la violència.
  • Es reforçarà la prevenció a través de l'educació i la "criança positiva" amb accions específiques per a evitar la radicalització dels menors i les menors.
  • Es prohibeix la publicitat que per les característiques que presente puga provocar en persones menors d'edat l'adopció de conductes violentes sobre si mateixes o sobre terceres persones, així com els que integren una sèrie d'estereotips de caràcter sexista, racista, estètic o de caràcter homofòbic o transfòbic.
  • Es dona una nova regulació als delictes d'odi i s'incorpora l'edat com a causa de discriminació, tant sobre la infància i l'adolescència, com sobre les persones d'edat avançada, l'aporofòbia i l'exclusió social dins d'aquests tipus penals.

Els col·lectius d’infància exigeixen urgència i “no fallar als xiquets”

Els col·lectius d’infància exigeixen serietat i urgència a la classe política perquè la llei, que tant ha tardat a materialitzar-se, siga ja una realitat i que Espanya “deixe de fallar als xiquets”. “Tenim una oportunitat molt real de millorar les coses per als xiquets i les xiquetes. És massa tard per a mi, però per a ells, no. Comptarem els dies fins que s’aprove, perquè cada dia estem fallant a les persones que més ens necessiten i que estan soles”, ha indicat aquest dilluns el pianista i supervivent d’abusos sexuals en la infància James Rhodes, el nom del qual ha quedat vinculat a la llei.

Organitzacions com ara Save The Children, la Plataforma de la Infància o el Comité de Drets dels Xiquets de les Nacions Unides han valorat positivament aquesta llei que vetla pels menors. Un dels factors que més destaquen és que la protecció de la infància deixa de ser un assumpte exclusiu de la família.

“Hem demanat que la llei es tramite d’urgència perquè, segons els últims registres de l’any 2018, ha augmentat en un 4,5% el nombre de casos de violència contra la infància”, ha apuntat Carles López, president de la Plataforma d'Infància. La llei preveu per primera vegada la creació d’una conferència sectorial de la infància i l’adolescència en què hi haurà representació d’experts, ONG i administracions.

També et pot interessar