L'autor de les pintades nazis de Carcaixent: "Cal afusellar mig poble. Si són tots maricons!"
Un audiovisual analitza la conversió neonazi del Titi, un jove d'un barri humil de Carcaixent, jutjat per 700 grafits ultres
"Cal afusellar mig poble, però d'aquella manera. Si són tots maricons! Entre maricons, lesbianes, transsexuals, la puta de sa mare i porcs, mare meua, aquest poble fa fàstic. A mi no em diuen res perquè saben que soc nazi". Així veia Carcaixent (Ribera Alta) l'autor d'almenys 400 pintades de simbologia nazi i referències a les parets i el mobiliari urbà del municipi. I amb l'àudio de WhatsApp que conté aquestes paraules arranca un reportatge documental que analitza la transformació d'aquest jove, veí d'un barri humil, en un neonazi convençut, jutjat per danys amb l'agreujant d'odi. El 20 de juny va assumir els fets i va acceptar una condemna a dos anys, un curs de reeducació i el pagament d'una multa de 16.000 euros per a esquivar l'ingrés en un centre penitenciari.
El documental, que signen Sergi Moyano i Pau Martínez, recorre la trajectòria vital del detingut i mostra l'atmosfera tòxica amb què va contaminar la convivència, la preocupació d'alguns veïns contra la indiferència d'altres i les dificultats de denunciar els fets, com passa amb altres situacions d'odi.
El dia que se'm creuen els cables començaré a pegar punyalades i no deixaré un puto porc de merda
El reportatge desvela com darrere les mediàtiques pintades, amb què el veïnat convivia amb major o menor molèstia, també hi havia una història de temor i amenaces, que patien altres carcaixentins i carcaixentines. Intimidacions cara a cara que a vegades es prolongaven en forma d'assetjament a les xarxes socials. "Que em vagen tocant els ous i veuràs. Se m'estan creuant els cables i el dia que se'm creuen comence a pegar punyalades i no deixaré un puto porc de merda ací en aquest puto poble, estic fins als ous", se sent en un altre dels Whatsapps filtrats.
Una transformació ultra "de manual"
Són les víctimes d'eixes amenaces les que dibuixen la transformació del Titi en el nazi de Carcaixent. Un procés que, segons s'explica, compleix etapes de manual: barri de la perifèria (Santa Bàrbara), classe baixa, problemes econòmics, baix rendiment escolar i dificultats per a trobar faena. "Complia a la perfecció tots els ítems per a convertir-se en una marioneta, per a plasmar al carrer el que altres no s'atreveixen a fer", raona l'exregidor de Memòria Democràtica Carles Albert. En el mateix sentit, el sociòleg Rafa Castelló, destaca el fet que les persones que "han perdut posicions en l'escala social tendeixen a culpabilitzar la gent que està per davall de la seua estructura social: dones, migrants i persones racialitzades".
Un banc, decorat amb els colors de l'arc de Sant Martí, emblema de la comunitat LGTBI, reflecteix com d'obsessiva ha sigut la militància ultra del jove, que es lamenta en un altre àudio com s'ha d'alçar a les set del matí, abans d'anar a treballar, i tornar a escriure-hi la paraula "sida" en el seient, perquè després que li la llevaren.
Indiferència i falta d'implicació
El reportatge posa l'accent en els dificultats per a frenar les accions i denunciar l'autor. Al Titi l'hagueren de descobrir in fraganti per una denúncia d'un grup de veïns. "Tots no donem la mateixa importància a un fet com aquest", apunta l'exalcalde Paco Salom (Compromís), que retrau la falta d'implicació d'alguns agents de la Policia Local en la causa.
Altres veus destaquen la indiferència d'una part del poble. "La gent no polititzada pensava que és una baralla entre bandes, com que hi participaven dos extrems que arriben a tocar-se", recorda Natxo Escandell, exregidor de Joventut per Compromís. Recorda el reportatge que Vox va ser la força més votada en les generals del 2019. En les municipals, el PP ha guanyat les eleccions, quasi empatat amb els independents d'Units en Carcaixent, i governarà en solitari, en minoria i sense Vox.
"La societat no ha estat prou implicada en un cas que, a parer meu, és més greu del que la gent pensa", apunta al remat del reportatge Carles Albert. Sobre la indiferència col·lectiva, el rebuig del conflicte o la falta d'implicació raona l'audiovisual en la recta final, que evidencia les dificultats per a frenar judicialment aquests comportaments. La fiscal especialitzada en delictes d'odi, Susanna Gisbert, ho resumeix en un concepte, la infradenúncia, i una dada: només arriba als jutjats el 10% de les situacions d'odi susceptibles de denúncia.
