La Fiscalia demana anys de presó i 23.000 euros per a l’autor de les pintades nazis de Carcaixent

Malgrat que el juí fa dos anys que està obert, l’acusat no ha parat de fer pintades des que va començar el 2017

Alguns dels grafitis nazis a Carcaixent
Alguns dels grafitis nazis a Carcaixent / Sergi Moyano
24 d'abril 2022 - 18:39

Fa anys que els murs i les parets dels edificis de Carcaixent (Ribera Alta) estan coberts de pintades nazis, masclistes i homòfobes, fetes per un veí contra qui hi ha una causa judicial oberta, però que no ha deixat d’estampar els seus missatges d’odi al municipi. 

Durant sis anys l’acusat ha estat dibuixant esvàstiques i escrivint missatges nazis als murs de la localitat com ara "AHTR" (Adolf Hitler Tenia Raó) o la salutació nazi "Sieg Heil". Però també ha fet grafitis racistes, masclistes i contra el col·lectiu LGBTI, a més de missatges feixistes com ara "Rojos al paredón".

Antifeixistes esborrant pintades nazis a Carcaixent
Antifeixistes esborrant pintades nazis a Carcaixent / Ajuntament de Carcaixent

A més, segons ha explicat a À Punt l’exregidor de Memòria Democràtica del municipi i membre del col·lectiu antifeixista Carcaixent Neta d’Odi, Carles Albert, també va fer pintades ofensives contra el jove antifeixista assassinat Guillem Agulló quan es va estrenar la pel·lícula que narra la seua mort, coproduïda per À Punt Mèdia. De fet, en un dels seus grafitis més recents insulta directament À Punt Mèdia amb la frase "Puta À Punt".

El col·lectiu Carcaixent Neta d’Odi ha organitzat diverses mobilitzacions per a esborrar els grafitis, així com xarrades als centres d’ensenyament i esportius del municipi per a contar-los explicar a la xicalla i als joves que es tracta de missatges plens d’odi, explica Albert, però malgrat això l’acusat no ha deixat mai de fer pintades, a vegades inclús damunt d’altres que havien estat esborrades.

Tres anys de presó i més de 20.000 euros

Actualment, hi ha una causa oberta contra ell, impulsada per una denúncia del consistori que havia aportat un informe amb totes les pintades que havia fet l’acusat fins al moment. La instrucció va començar el 2019 i s'ha tancat ara amb la qualificació de la fiscal que considera que entre 2017 i 2019 l’acusat va fer “més de quatre-centes pintades tipus grafiti amb simbologia nazi, justificant l'Holocaust nazi i l'extermini, de caràcter feixista, xenòfobes i fomentant l'odi contra altres ideologies i nacionalitats” als murs de nombrosos edificis públics i privats de Carcaixent.

Uns fets que la Fiscalia contra delictes d’odi considera constitutius d’un delicte continuat de danys a béns de domini públic, aplicant-hi l’agreujant de cometre el delicte per motius racistes, antisemites o altres classes de discriminacions referits a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, la raça o la nació a què pertanya”. 

Per això, la fiscal ha sol·licitat tres anys de presó, inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i vint-i-quatre mesos de multa amb una quota diària de dotze euros (uns 8.800 euros). A més, com a responsable civil, l'acusat hauria d'indemnitzar l’Ajuntament de Carcaixent amb quasi 8.000 euros en considerar-lo perjudicat. A més, la Fiscalia l’insta a indemnitzar un particular i dues empreses del municipi per embrutar-ne els béns. La suma de totes les sancions que demana la Fiscalia és de vora 23.000 euros.

Les pintades continuen

En tot aquest temps en què ha estat identificat com l’autor de les pintades i s’ha obert una causa contra ell, l’acusat no ha deixat de fer-ne més.

Una part de la població de Carcaixent, contrària a les pintades d’odi, considera que des de l’Ajuntament “no s’està fent res”, explica Carles Albert i, per això, han demanat a la Justícia poder personar-se com a acusació popular en el juí mitjançant una associació del municipi que els ha cedit la seua identitat jurídica.

Per la seua part, l’alcalde del municipi Paco Salom ha indicat en declaracions a À Punt que estan pendents de reunir-se amb l’advocada que els representa en la causa perquè els hi done tots els detalls. Però assegura que pensen ”continuar avant com a institució” i que els ha sorprés que sembla que se li done més pes als danys materials ocasionats per les pintades que al delicte d’odi que constitueixen. “El més important és el plantejament ideològic i l’odi que transmeten les pintades” ha afegit. 

També et pot interessar