L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE conclou que Bèlgica no pot qüestionar l'euroorde contra Puigdemont

Considera que la justícia belga no pot basar-se en el risc de violació dels drets humans per a no entregar-lo si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades

Imatge d'arxiu de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont
Imatge d'arxiu de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont / À Punt NTC

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha considerat aquest dijous que la justícia belga no pot rebutjar el lliurament dels encausats pel procés –entre ells l'expresident català Carles Puigdemont– reclamats pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, basant-se en el risc que es violen els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya, ni pot posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per a emetre aquestes euroordes.

L'opinió de l'advocat general, Jean Richard de la Tour, no és vinculant per al TJUE, però en la gran majoria dels casos les sentències dictades per la justícia europea segueixen la línia marcada per aquests dictàmens.

El lletrat recorda en el seu dictamen el "principi de confiança mútua" entre els estats membres, que preval en matèria judicial i el defensa com un element "d'importància cabdal" que ha d'aplicar-se plenament per a protegir l'espai sense fronteres dins de la UE i simplificar la cooperació judicial per a "lluitar contra la impunitat".

A més, adverteix que per a denegar una euroorde per risc per als drets fonamentals del reclamat, l'autoritat judicial ha de demostrar amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, l'existència d'un risc real" a causa de deficiències "sistèmiques o generalitzades" en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor.

Llarena va acudir a la justícia europea per a aclarir tant l'abast de l'emissió de les ordes europees de detenció i lliurament (OEDE) emeses pel Tribunal Suprem contra diversos encausats pel seu paper en el procés, entre ells l'expresident de la Generalitat catalana Carles Puigdemont, com les raons per a denegar l'execució de tals euroordes.

El magistrat del Tribunal Suprem va dirigir la qüestió prejudicial al TJUE el març de 2021 després que la justícia belga rebutjara entregar a les autoritats espanyoles a l'exconseller Lluís Puig per considerar que el tribunal competent per a reclamar la seua extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que, en cas de ser entregat a Espanya, podrien posar-se en risc drets fonamentals com la presumpció d'innocència.

També et pot interessar