La justícia britànica conclou que el rei emèrit no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda de Corinna Larsen

El Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les ha conclòs que el rei emèrit, Joan Carles I, no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament que va presentar Corinna Larsen per a reclamar-li 126 milions de lliures (uns 146 milions d'euros) en concepte de danys i perjudicis.

"La conclusió principal és que el Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les manca de competència per a conéixer d'aquesta reclamació. Això es deu al fet que no s'ha interposat contra el demandat al seu país de domicili, com és el seu dret per defecte; i la demandant no m'ha convençut que tinga arguments sòlids i defensables que el reclam cau dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada", ha assenyalat la jutge Collins Rice.

En la resolució, la jutge ha indicat que tampoc està convençuda que el demandat s'haja sotmés, o haja de considerar-se que s'ha sotmés, a la jurisdicció del Tribunal Superior per la seua pròpia conducció d'aquest litigi fins al moment.

La decisió s'ha donat a conéixer aquest divendres després que al juliol el tribunal escoltara les al·legacions de la defensa de Joan Carles I, a càrrec del bufet britànic Velitor Law.

L'equip jurídic del rei emèrit va sol·licitar llavors que es desestimara la demanda de Larsen en considerar que els tribunals del Regne Unit no eren els competents per a conéixer aquesta demanda.

La defensa es va basar en l'article 4 de la regulació de la UE sobre jurisdicció, el qual estableix que les persones domiciliades en un estat membre, independentment de la nacionalitat, han de ser demandades davant els tribunals d'aquest país.

Els advocats van exposar en l'escrit que aquesta regulació comunitària operava en aquest cas concret perquè es va iniciar abans que acabara el període de transició per al Brexit, fixat fins al 31 de desembre del 2020.

Així, van insistir que els tribunals espanyols eren els competents per a ocupar-se de la demanda de Larsen. A això, van afegir que "la qüestió clau" era si, en relació amb els suposats actes d'assetjament, el Regne Unit era el lloc on es va produir el presumpte "esdeveniment nociu" o el "mal directe", una cosa que, segons van apuntar, els advocats de Larsen no havien demostrat.

La "falta de credibilitat" de Corinna

Un altre dels arguments esgrimits per la defensa va ser "l'evident falta de credibilitat de la demandant". Referent a això, van posar en relleu que Larsen havia sol·licitat permís per a fer una nova modificació a la demanda original. "Com les predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals", va apuntar la defensa del rei emèrit.

En aquest punt, va negar l'existència d'"una pauta de conducta" d'assetjament atribuïble a l'antic monarca, retraient a Larsen que es limitara a relatar "diversos incidents" que, segons el parer de la defensa, "són altament diferents quant a la naturalesa, tenen lloc de manera esporàdica al llarg de diversos anys i van ser duts a terme per diferents persones (no sempre el demandant) contra diversos objectius (no sempre la demandada)".

A més, va subratllar que les afirmacions de Larsen, que Joan Carles I "nega emfàticament", no sols són "falses", sinó també "inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella" abans que iniciara el litigi.

El rei emèrit està “molt satisfet” 

El rei emèrit, Joan Carles I, s'ha mostrat “molt satisfet” després d'assabentar-se de la conclusió a què ha arribat la justícia britànica perquè “s'ha fet justícia”, ha dit en un comunicat. 

En ell, monarca ha celebrat la decisió i ha posat l'accent en el fet que la jutge Rowena Collins Rice ha qualificat la reclamació de Larsen d’“especulativa” i “estranya” en la seua sentència.

“Sa Majestat sempre ha considerat que la reclamació presentada per la demandant no té substància o mèrit. El seu emfàtic rebuig de totes les acusacions d'assetjament presentades per la demandant també va ser assenyalat pel Tribunal d'Apel·lació en la seua sentència de desembre de 2022, i els tribunals anglesos ara han desestimat la reclamació íntegrament”, ha apuntat en el comunicat.