Entra en vigor l'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza
Les tres ostatges israelianes alliberades ja han sigut entregades a la Creu Roja per part de les Brigades Al-Qassam, braç armat de Hamàs, després de 471 dies de captivitat
L'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza ha entrat en vigor este diumenge a les 11:15 hora local (9.15 GMT), segons ha confirmat l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Israel ha fet l'anunci després de rebre de Hamàs els noms de les tres ostatges que seran alliberades hui com a part de l'acord, i després d'informar les seues famílies. El retard en la llista ha provocat que Israel ajornara l'alto el foc i continuara atacant Gaza.
En el primer dia de l'alto el foc, les Brigades Al-Qassam (el braç armat de Hamàs) han entregat a la Creu Roja les tres ostatges israelianes, després de 471 dies de captivitat, segons ha confirmat l'exèrcit israelià, que les rebrà en un punt de la frontera de l'enclavament.
Es tracta de tres dones civils. Romi Gonen, de 24 anys, segrestada durant l'atac al festival de música Nova. Emily Damari, l'única ostatge de nacionalitat britanicoisraeliana, de 28 anys, i Doron Streinbrecher, de 31 anys, van ser capturades al quibuts Kfar Aza. Els noms els ha confirmat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida.
Israel prepara l'alliberament de noranta presos palestins
Per la seua banda, Israel ultima els preparatius per a alliberar 90 presos palestins —69 dones i 21 homes, entre ells 9 menors d'edat, 8 xiquets i 1 xiqueta—, a qui intercanviaran este diumenge per les tres ostatges a Gaza, que eixiran de la Franja s'ha fet a partir de les 16:00 hora local (14:00 GMT). En el termini d'una setmana, alliberaran quatre dones més.
El servei de presons israelià ha anunciat que els palestins ja estan a la pressió d'Ofer a Cisjordània, al nord de Jerusalem, on se'ls faran reconeixements mèdics i proves d'identitat. Des d'allí, es transferirà 76 dels presos dins de Cisjordània, mentre que els 14 restants aniran a Jerusalem Est.
De les persones que seran alliberades, la primera a entrar a la presó va ser, Nawal Mohamed Abdel Fatiha, el 2021. La segueixen en antiguitat dos detinguts el 2022, 23 més el 2023 i, la resta, al llarg de 2024.
Entre els palestins que recuperen la llibertat estan també Jalida Jarrar, de 62 anys i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), la germana del polític de Hamàs Saleh Arouri, Dalal Jaseeb, o Abla Abdelrasoul (de 68, esposa del dirigent de l'FPLP Ahmad Saadat.
Retard en l'alto el foc
Este diumenge a primera hora, quan estava previst que entrara en vigor l'alto el foc entre Israel i Hamàs, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat el grup islamista de no haver entregat encara els noms de les tres ostatges, per la qual cosa la treva es retardaria. Hamàs ha contestat que estava compromés amb l'acord i que el retard es devia a "raons tècniques sobre el terreny", sense oferir més detalls. Poc després, el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida, ha publicat els noms de les tres ostatges en el seu canal de Telegram.
L'alto el foc a la Franja de Gaza, que hauria d'haver començat este diumenge a les 08:30 hores (06:30 GMT), s'ha retardat fins que Hamàs ha oferit la llista amb els noms dels tres ostatges que seran alliberats esta vesprada. El principal portaveu militar israelià, Daniel Hagari, ha assegurat que Hamàs encara no els havia donat els noms dels tres ostatges, i que l'exèrcit continuaria atacant Gaza.
Poc després de l'anunci de Hagari, l'exèrcit israelià ha assegurat haver atacat diversos objectius a Gaza. "Fa poc, l'artilleria i l'aviació de l'exèrcit han atacat a diversos objectius terroristes al nord i al centre de Gaza", han assegurat les forces israelianes en un breu missatge.
Israel i Hamàs han acordat un alto el foc de sis setmanes, en les quals es produirà un intercanvi gradual de 33 ostatges israelians per més de 1.900 presos palestins. Durant eixes sis setmanes tindran lloc, a més, les negociacions per a una segona fase de la treva, en la qual es completaria l'alliberament de tots els segrestats israelians a Gaza i s'establirien les bases de la fi de la guerra.
Si l'acord fracassa, o si la segona etapa no s'implementa al final dels 42 dies inicials de treva, les Forces de Defensa d'Israel van assegurar estar llestes per a tornar "immediatament" als combats.
