José Luis Escrivá: "Les mesures del govern baixaran de manera significativa el preu de l'energia i el cost de la vida"
El ministre d'Inclusió d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions recorda que la llei garanteix la revaloració de les pensions segons l'IPC, tot i els interrogants que ha obert la crisi energètica, en una entrevista exclusiva per a À Punt
El govern espanyol està segur que les mesures adoptades en el pla de xoc per a mitigar l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna "seran eficaces" per a contindre la inflació, perquè abaixaran "de manera molt significativa" els preus de l'energia i l'electricitat i, en conseqüència, l'impacte d'aquests en els sectors productius. L'executiu central està obert a revisar les mesures, més enllà del termini inicial i, en tot cas, garanteix la revaloració de les pensions segons l'IPC, perquè així ho marca la llei.
Les afirmacions les ha fetes en una entrevista exclusiva per a À Punt el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivà. Els serveis informatius de la radiotelevisió pública han entrevistat el ministre aprofitant la visita institucional al centre per a persones refugiades d'Ucraïna de la Ciutat de la Llum d'Alacant. Reproduïm, a continuació, un extracte de l'entrevista que ha conduït Rosa Romero i que ha emés el programa A la Ventura.
El d'Alacant és un dels quatre centres de recepció i acollida per a persones ucraïneses que s'han activat a Espanya. Com valora la reacció a la crisi dels refugiats?
La resposta està sent extraordinària, una manifestació de solidaritat exemplar que reflecteix una interiorització dels espanyols del drama dels refugiats que estan arribant. I ací, en aquest centre, s'està veient de manera clara aquesta solidaritat per la quantitat d'ONG, persones i institucions involucrades.
Quantes persones refugiades han arribat ja?
Mirant els permisos de residència o la cita prèvia per a aquests, que és la informació més fiable que tenim, podem parlar de vora 70.000 persones, 15.000 de les quals a la Comunitat Valenciana. Però per altres fonts amb què treballem sabem que la xifra és superior, perquè hi ha moltes persones que no han fet el tràmit. Probablement, la dada correcta està molt per damunt i estimem que podrien haver arribat al voltant de 100.000 persones.
(...) S'està fent un procés únic i singular en l'àmbit europeu, en què se'ls faciliten molts tràmits en un sol acte. La Policia Local i l'Oficina d'Asil i Refugi els dona la documentació i això els permet obtindre la residència i un permís de treball immediat a Espanya. Després reben la targeta de la Seguretat Social i la sanitària, que entrega la Generalitat. I, molt important, fan una entrevista amb els funcionaris del Ministeri d'Inclusió per a conéixer la seua situació, aspiracions o perfils professionals, que facilita organitzar-los l'acolliment, la primera fase d'integració i la posterior laboral. Molts diuen que volen treballar. Els perfils són molt variats i la majoria té estudis superiors
Aquest tractament contrasta amb la situació d'altres migrants que fa molts de temps que estan a Espanya. Hi ha refugiats de primera i de segona?
Clar aclarir que s'entrega un estatus de refugiat temporal, sota l'empara d'una directiva europea que ens permet fer-ho excepcionalment amb la gent ucraïnesa. Però si un refugiat ucraïnés volguera aconseguir l'estatus de manera permanent hauria de passar els mateixos procediments i canals que una persona d'un altre país. Aquest és un drama humanitari a Europa com no n'hi ha hagut cap des de la Segona Guerra Mundial i requereix una resposta molt singular, que ha sigut conjunta a la UE.
La revaloració de les pensions està en la llei. Hi ha un consens altíssim i els pensionistes no tenen per què preocupar-se
En paral·lel a la guerra d'Ucraïna hi ha una crisi de preus, amb l'IPC de març al 9,8%, la pitjor dada en trenta anys. Es podrà mantindre la revaloració de les pensions?
La inflació no cal mirar-la al mes, sinó en el conjunt d'un any. Crec que les mesures que ha adoptat el govern seran eficaces i baixaran, de manera molt significativa, el component tan gran [en l'IPC] que tenen els preus de l'energia i l'electricitat, i hem de veure un declinar de manera immediata.
Quant a les pensions, com que estan d'acord tots els grups polítics i es va pactar en el Pacte de Toledo, els pensionistes saben que en la llei tenen garantida la revaloració de les pensions, independentment del que passe. El novembre es determinarà la pujada de pensions per al 2023. Està en la llei, hi ha un consens altíssim i no tenen per què preocupar-se.
El pla de xoc del govern està pensat fins al juny. Tres mesos seran suficients per a desplegar les mesures i contindre els preus?
Les mesures han de tindre un impacte molt significatiu sobre el preu de l'energia i el cost de la vida. Hem de fer un seguiment sobre la seua eficàcia, com es va fer en la pandèmia. Llavors, cada tres o quatre mesos revisàrem la situació i ajustàvem el mecanisme dels ERTO o els ajudes a autònoms, que han tingut natures molt diferents. Aquest govern ha demostrat que desplegarà mesures molt ràpides perquè tots aquells que es vegen afectats es troben protegits i que l'efecte sobre la seua activitat es mitigue.
Llavors, es podrien prolongar?
És una cosa sobre la qual cal estar oberts.
Les mesures del govern seran eficaces i baixaran, de manera molt significativa, la influència dels preus de l'energia i l'electricitat
A la Comunitat Valenciana el sector del taulell qualifica d'insuficients les mesures. Diuen que poden accedir a un màxim de 400.000 euros quan només la despesa mitjana en electricitat supera els dos milions.
Sempre poden haver-hi situacions específiques que caldrà avaluar. En tot el desplegament de mesures hem tingut en compte que arriben a les empreses més afectades i aporten una protecció gran a pimes i autònoms. I després, si per alguna raó hi ha una discontinuïtat en l'activitat econòmica, cal recordar que la reforma laboral té instal·lat el mecanisme d'ERTO PERTES, que està disponible ja per a les empreses i minora molt els costos laborals.
La vicepresidenta Yolanda Díaz va anunciar que les empreses no podran despatxar al·legant motius econòmics derivats de l'impacte de la crisi energètica. L'aprovació d'aquesta mesura ha generat reticències en el si de l'executiu?
No, perquè és la mateixa que hem aplicat durant tota la pandèmia. Quan les empreses sol·licitaven ajudes públiques o adherir-se al mecanisme dels ERTO, a canvi es comprometien a mantindre l'ocupació. Anàlogament, ara, també. És el mateix que hi havia abans i ho entén tot el món. Si hi ha ajudes d'una part, ha d'haver-hi un compromís per l'altre costat.
Hem acordat amb els agents socials modificar el procés de reconeixement de les malalties professionals.
L'augment del 15% de l'ingrés mínim vital, afectarà les llistes d'espera d'aquesta ajuda?
No hi ha pràcticament llistes d'espera en l'ingrés mínim vital (IMV). N'hi va haver durant la pandèmia, però ja estem pràcticament al dia. Les persones que ho sol·liciten, el reben de manera molt ràpida. Una altra cosa és que, a vegades, hi ha confusions, i persones que creuen tindre dret a l'IMV després es comprova que tenen nivells d'ingrés i de patrimoni sensiblement superior als que determinen la concesió de l'ajuda. Hi ha una percepció subjectiva que no sempre coincideix amb la realitat.
Ara bé, estem tractant d'arribar fins i tot a persones que no l'han sol·licitat, a través d'organitzacions com la Creu Roja i Càritas. I també estem telefonant a persones que, segons els nostres registres, podrien ser potencialment beneficiàries. Mai en cap prestació pública que jo sàpia s'ha fet tant perquè no hi haja ningú que la necessite i no la reba.
Ja que estem a Alacant. Molt a prop, a Benidorm, va nàixer el moviment de les cambreres de pis, les Kellys, que no estan molt contentes amb la reforma laboral. Ens ha dit que han enviat una carta al ministeri per a reclamar que se'ls reconeguen les malalties professionals. Ho farà el govern?
El mecanisme actual pel qual s'identifiquen les malalties de particular penúria no és un bon sistema. Hem acordat amb els agents socials i els sindicats modificar-lo perquè el procediment actual, que és millorable, permeta que situacions com aquesta es puguen contemplar i objectivar millor. Estem en el procés de modificar el marc per a adequar-lo a una petició que és legítima. El diàleg social té els seus temps, i està en els elements de la taula que s'està obrint ara.