El govern espanyol aprova les mesures per a alleugerir les butxaques de més d'un milió d'hipotecats

Se'n beneficiaran les famílies més vulnerables i les entitats financeres tindran un mes per a adherir-s'hi

La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, aquest dimarts en el Palau de la Moncloa a Madrid
La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, dimarts en el Palau de la Moncloa a Madrid / Juan Carlos Hidalgo (Efe)

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts les mesures acordades entre el Ministeri d'Afers Econòmics i el sector bancari per a alleujar la càrrega hipotecària de més d'un milió de famílies vulnerables o en risc de vulnerabilitat per la pujada de l'euríbor. Afectarà un terç de les llars que tenen hipoteques a tipus variable.

El paquet de mesures és fruit de la negociació entre el govern espanyol, les patronals bancàries i el Banc d'Espanya i l'objectiu és reduir la càrrega hipotecària de les llars i tindre més certesa en el nivell de despesa a mitjà i llarg termini, podent triar la mesura que millor s'ajuste a les necessitats i situació financera, tal com ha explicat la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. 

La també ministra d'Afers Econòmics ha volgut deixar clar que les mesures "no responen a un risc o a un impacte macroeconòmic" per la pujada dels tipus d'interés, perquè la situació en el mercat hipotecari és molt diferent de la del 2007, amb més hipoteques a tipus fix (tres de cada quatre de les noves hipoteques se subscriuen a tipus fix), una reducció del termini mitjà residual fins al venciment i un menor percentatge de llars que dediquen més del 40% de la renda disponible al pagament de la hipoteca.

Calviño ha assenyalat que s'ha establit el termini d'un mes perquè les diferents entitats financeres se sumen a aquestes mesures i ha expressat confiança que totes elles acaben per aplicar-les. L'objectiu és que estiguen vigents a partir de l'1 de gener del 2023. De fet, en contestació a preguntes en la roda de premsa, ha avançat que CaixaBank, l'entitat amb major presència a Espanya, ja ha comunicat a l'executiu la disposició a subscriure l'acord, subjecta al vistiplau dels òrgans de govern.

Amb les mesures aprovades s'actuarà en tres vies: millorant el tractament de les famílies vulnerables, obrint un nou marc d'actuació temporal per a famílies en risc de vulnerabilitat per la pujada de tipus i adoptant millores, de caràcter general, per a facilitar l'amortització anticipada dels crèdits i la conversió de les hipoteques a tipus fix.

En quins casos s’aplicaran les mesures?

Per als deutors hipotecaris vulnerables (amb rendes inferiors a 25.200 euros a l'any) s'ampliarà i reforçarà el Codi de Bones Pràctiques aprovat el 2012, de manera que podran reestructurar el préstec hipotecari amb una rebaixa del tipus d'interés durant el període de cinc anys de carència (fins a l'euríbor -0,10% des de l'euríbor +0,25 actual). Així mateix, s'ampliarà a dos anys el termini per a sol·licitar la dació en pagament de l'habitatge i es contempla la possibilitat d'una segona reestructuració, si cal. A més, s'amplia de sis a dotze mesos el termini per a poder sol·licitar el lloguer social.

A tall d'exemple, Calviño ha assenyalat que l'aplicació de les mesures permetrà que una família amb una hipoteca tipus de 120.000 euros i una quota mensual de 524 euros després de la revisió de tipus d'interés veurà reduïda la quota durant el període de carència de cinc anys en més d'un 50%, fins als 246 euros.

Les llars amb renda inferior a 25.200 euros a l'any que dediquen més del 50% de la renda mensual al pagament de la hipoteca, però que no complisquen el criteri actual de l'increment d'un 50% de l'esforç hipotecari, podran acollir-se al Codi amb una carència de dos anys, un tipus d'interés menor durant la manca i un allargament del termini de la hipoteca fins a set anys.

Díaz: “L’acord és substancialment millorable”

En tot cas, dins del govern espanyol no tot el món fa una valoració positiva d'aquestes mesures. La vicepresidenta segona i ministra del Treball, Yolanda Díaz, les considera insuficients, “substancialment millorables”, perquè diu que no posa límits als beneficis extraordinaris de les entitats financeres. 

Díaz ha recalcat que la mesura suposa "un xicotet pas", encara que ha apuntat que no és la resposta que defenen des del seu grup, Unides Podem. Diu que l’acord no servirà per a repartir "les càrregues de la crisi" i ha acusat les entitats financeres de falta de compromís i sacrifici amb el país.

"Des de la pujada de l'euríbor fins hui, els beneficis estimats de les entitats financeres per l'increment de l'euríbor ascendeix a 8.000 milions d'euros, ergo, s'estan beneficiant com mai de la pujada dels tipus d'interés", ha manifestat. 

També et pot interessar