El govern central i el català pacten l'estructura del nou finançament "singular" sense xifres ni dates

L'executiu central i la Generalitat de Catalunya han pactat en una comissió bilateral este dilluns a Barcelona l'estructura del nou model de finançament "singular", derivat del pacte que tancaren el PSOE i ERC l'estiu passat a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president català. Este sistema reconeix a Catalunya un fet diferencial perquè ha assumit més competències i això implica, segons el text ratificat, "elements de singularitat indiscutible" respecte de la resta de territoris. Es preveu que l'administració catalana recapte tots els impostos i transferisca una part a l'Estat a través del pagament d'una quota, però l'esquema és un esquelet del qual encara no s'han aportat dates ni xifres.

La pretensió d'esta cita a dos bandes va més enllà, ja que el govern espanyol busca establir els fonaments per a la reforma del sistema comú, perquè l'actual està caducat des del 2014. De fet, asseguren que el model negociat amb Catalunya és "generalitzable" a altres comunitats. Este acord bilateral, que l'executiu de Salvador Illa valora com un "avanç en l'autogovern català", ha suscitat moltes crítiques especialment des del Partit Popular i fins i tot algunes veus del PSOE, que afirmen que "dinamita" la caixa única de l'Estat i que això perjudica comunitats com la valenciana.

El nou model s'ha acordat sobre la base del respecte al principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perda posicions en recepció de recursos una vegada feta l'aportació a la "solidaritat" amb la resta d'Espanya. Per primera vegada, es deixa el protagonisme de la recaptació a Catalunya, que gestionaria en un futur —una vegada que es determine el calendari— tots els impostos generats en la comunitat, començant per l'IRPF. Després, transferiria una part d'estos recursos a la caixa comuna per a compensar els servicis que presta l'Estat en este territori. El govern autonòmic d'Illa hauria de fer a continuació una aportació a la solidaritat comuna —no definida encara—, i finalment l'administració central li transferiria recursos per a finançar aquelles competències específiques que no tenen altres autonomies, per exemple presons o Mossos d'Esquadra, entre altres.

Durant la roda de premsa, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha matisat que este nou sistema no comportarà privilegis, una idea que ja han repetit diversos membres del govern espanyol. "Es preveu una aportació solidària i transparent per a continuar contribuint al benestar dels ciutadans de la resta de comunitats autònomes, estem davant d'un model absolutament garantista i el que fem és actualitzar el sistema de finançament al model present", ha apuntat Torres.

El que s'ha pactat de moment en la cimera Estat-Catalunya són només les bases del model, un esquema de com funcionaria teòricament, i per tant no té encara terminis d'aplicació. Segons la Generalitat catalana, l'executiu central hauria de portar una proposta del nou sistema al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i, en paral·lel, haurien de modificar-se al Congrés diverses lleis estatals, com la de finançament de les comunitats autònomes o la de cessió de tributs. Des del govern d'Illa asseguren que hui s'ha fet "un primer pas" i que estem davant d'un "canvi de paradigma" en el finançament, ja que l'administració catalana passaria de rebre recursos a ingressar-los. També han deixat clar no admetran tuteles de l'Estat.

Diverses autonomies, totes les governades pel PP, i fins i tot alguna socialista, han alertat que este plantejament podria suposar, de facto, el trencament de la caixa comuna. I s'han queixat que el pacte s'ha fet amb l'opinió de la resta de les comunitats. Des de la Comunitat Valenciana, la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ha lamentat que l'independentisme ha fet hui "un pas més cap a l'objectiu de trencar el sistema de solidaritat" i ha considerat que el sistema plantejat pel govern espanyol "és impossible d'aplicar" a la resta d'autonomies perquè suposaria una despesa d'entre 30.000 i 60.000 milions d'euros per a les arques estatals.

Ara bé, segons ERC la concreció de l'acord no està tancat. De fet, pressionen els socialistes i anuncien que presentaran al Congrés la seua proposta perquè Catalunya puga gestionar tots els impostos. Ja han emplaçat els socialistes perquè li donen suport i han avisat que, si no es complix amb el finançament singular per a Catalunya, no donaran suport als pressupostos generals.

Este pacte entre el govern espanyol i el català arriba la setmana després de la compareixença de Pedro Sánchez en un ple monogràfic al Congrés entorn de la presumpta corrupció que esguita l'exsecretari d'organització del PSOE Santos Cerdán, en presó preventiva. Arran d'este cas, que ha esclatat després de la publicació d'un dur informe de l'UCO de la Guàrdia Civil, el president espanyol intenta recompondre les relacions amb els socis de la legislatura per a mantindre una majoria parlamentària que li permeta prosseguir amb la iniciativa legislativa.

Nou Consell de Política Fiscal i Financera després de l'estiu

Durant la roda de premsa conjunta a Barcelona, el ministre Torres ha anticipat que el govern espanyol convocarà per a després d'estiu un nou CPFF per a abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic. Segons ha assenyalat, l'anomenat finançament "singular" per a Catalunya s'inscriu en la reforma del sistema de finançament autonòmic, de manera que la "bilateralitat" amb Catalunya és compatible amb la "multilateralitat" del mateix CPFF, l'òrgan que reunix la resta de les comunitats de l'Estat. De la mateixa manera, és compatible amb les majories requerides al Congrés per a escometre els canvis legislatius necessaris per a implementar-lo. Torres també ha avançat que es crearan diverses comissions paritàries per a estudiar com desenvolupar l'acord que s'ha tancat hui en matèries com la solidaritat.