Galícia i el País Basc celebren les primeres eleccions de l'era Covid-19 a Espanya entre el temor als brots i a l'abstenció

La participació cau més de huit punts al País Basc i s'estanca a Galícia, tot i que puja 0,5 punts respecte de 2016.

Una dona vota a un col·legi de Sant Sebastià
Una dona vota a un col·legi de Sant Sebastià / Javier Etxezarreta (Efe)

Galícia i el País Basc celebren aquest diumenge les primeres eleccions a Espanya de l’era de la pandèmia del coronavirus. Els comicis, previstos inicialment per al 5 d'abril, es van haver de suspendre pel confinament derivat de la Covid-19 i tindran lloc vora 100 dies després. L'actual president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo (PP), i el lehendakari, Íñigo Urkullu (PNB), aspiren a revalidar els càrrecs i són els màxims favorits en les enquestes electorals.

Seran unes eleccions inèdites, marcades pels rebrots de coronavirus, en què les persones que acudisquen a votar hauran d'anar amb la mascareta posada i només se la podran llevar en cas que se'ls requerisca per a comprovar la seua identitat. A més, hauran de mostrar el DNI, però no entregar-lo per a evitar possibles contagis.

Tant Feijóo com Urkullu han assegurat que es compleixen totes les mesures per a votar amb seguretat. No obstant això, els dos governs han prohibit que els ciutadans contagiats i que no hagen superat la infecció vagen a votar, un fet que afecta vora 500 persones entre els dos territoris. De fet, ja s'ha alertat que si ho fan poden incórrer en un delicte contra la salut pública i ser sancionats.

A Galícia, on el brot més actiu segueix sent el de la comarca d’A Mariña (Lugo), almenys 259 contagiats hauran de quedar-se a casa, i uns 200 bascos amb infecció activa, no només del rebrot d'Ordizia (Guipúscoa), tampoc podran votar de manera presencial.

Aquesta decisió ha obert un debat entre els juristes en entendre, alguns d'ells, que aquesta decisió, avalada pel Tribunal Suprem i les juntes electorals, vulnera el dret fonamental a la participació política.

La gran incògnita d'aquests comicis és la participació. De fet, tots els partits han mostrat preocupació per un possible increment de l’abstenció com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. Això també ha provocat un notable augment del vot per correu: un 130% al País Basc i un 80% a Galícia. En total, 1,8 milions de bascos i 2,2 milions de gallecs estan citats a les urnes aquest diumenge.

La participació cau més de huit punts al País Basc i s'estanca a Galícia

La participació fins a les cinc de la vesprada cau huit punts percentuals al País Basc i se situa en el 36%, enfront del 44,4% de les eleccions de 2016. A Galícia, en canvi, amb un 43,04%, és 0,5 punts superior a la de 2016, encara que a les 12:00 h era quatre punts superior.

També et pot interessar

stats