La fiscalia confirmarà hui si manté l'acusació per rebel·lió als independentistes catalans

Per la seua banda, l'Advocacia General de l'Estat ja ha anunciat que els acusarà dels delictes de malversació i sedició.

A Espanya fins ara només han condemnat per rebel·lió els autors de l'intent el colp d'estat l'any 1981
A Espanya fins ara només han condemnat per rebel·lió els autors de l'intent el colp d'estat l'any 1981 / Javier Lizón (Efe)

L'Advocacia General de l'Estat ha anunciat que acusarà els líders independentistes catalans per sedició i malversació i no per rebel·lió, com va demanar al mes d'agost. Aquest canvi de criteri ha provocat una allau de crítiques de l'oposició.

L'escrit de l'Advocacia General de l'Estat coincideix amb el que va expressar Pedro Sánchez i amb el gest polític que reclamava la Generalitat de Catalunya. 

Tot i això, hui la fiscalia confirmarà si manté el criteri d'acusar-los per rebel·lió, cosa que comportaria condemnes el doble de greus. 

El ministeri públic segueix, així, el criteri que manté el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, que defén la tesi que a Catalunya es va produir un alçament violent. 

L'escrit de qualificacions de la fiscalia ocupa 600 pàgines, de les quals 120 estan dedicades a fer un relat dels fets ocorreguts abans i després de la consulta de l'1 d'octubre per a justificar l'acusació de rebel·lió. 

Diferències entre acusació per sedició o rebel·lió

La diferència entre sedició i rebelel·lió és important i notable en l'aspecte penal. El delicte de sedició comporta penes de presó d'un màxim de 15 anys i, en aquest punt, en els 15 anys, arranca precisament el mínim que comporta la pena de rebel·lió, que pot arribar fins als 25.  

La sedició va descrita en el Codi Penal com un delicte contra l'orde públic, contra aquells que s'alcen públicament i de manera tumultusosa per a impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o les resolucions administratives o judicials. 

El delicte de rebel·lió castiga aquells que s'alcen violentament i públicament, entre altres objectius, per a declarar la independència d'una part del territori espanyol.

També a aquells que actuen amb violència per a derogar la Constitució o dissoldre les Corts. 

La clau per a acusar i condemnar per rebel·lió està, per tant, en l'ús de la violència. 

A Espanya fins ara només han condemnat per rebel·lió els autors de l'intent el colp d'estat l'any 1981. Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch van ser condemnats a 30 anys de presó. 

També et pot interessar