Finalitza la legislatura més estable des del 1995
Hi ha hagut cinc mocions de censura que han provocat canvis de govern en diversos municipis.
Als ajuntaments valencians, la que acaba ha sigut la més estable de les últimes sis legislatures, tot i que s'han registrat més canvis de governs municipals. L'aparent paradoxa s'explica perquè mai hi havia hagut tants canvis pactats ni s'havien vist tan poques mocions de censura. De fet, només se n'han consumat cinc, la meitat que en la legislatura anterior, i molt lluny de les 18 o les 29 de les legislatures precedents.
La primera va ser la d'Andilla (Serrans), després vindrien les de Novelda (Vinalopó Mitjà), Montaverner (Vall d'Albaida), Almoradí (Baix Segura) i el Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta). A Novelda aquest diumenge el PSPV ha aconseguit majoria absoluta, amb 11 regidories, mentre que a Almoradí, el PP, la força més votada, s'ha quedat a un regidor de la majoria absoluta.
Per què n'hi ha menys
Diverses raons expliquen la caiguda de les mocions. La primera, la mala imatge que, amb el temps, s'han guanyat els trànsfugues. "El pacte antitransfuguisme que van signar tots els partits l'any 1999 ha sigut l'element fonamental", explica la politòloga Fernanda Escribano. A més, hi ha un segon element que dificulta les mocions de censura: la fragmentació. Segons explica Escribano, "trencar una coalició per a articular un nou govern mitjançant la figura del trànsfuga és complicat, perquè els partits ja no tenen un nombre tan gran de regidors com per a sumar a través d'aquesta figura".
Aquesta mateixa fragmentació als ajuntaments ha afavorit fins a 39 canvis de govern com a resultat d'un pacte, la qual cosa, diu Escribano, "obliga les formacions a negociar acords de governabilitat".
Els 58 canvis de govern de la legislatura es completen amb les 14 dimissions o renúncies que s'han produït. Entre altres, la de l'alcalde socialista d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, (LINK 2) i el d'Alacant, Gabriel Echávarri.