Junts i ERC plantegen estendre la llei de memòria democràtica per a abordar el 23F i el 11M
El ministeri obrirà un expedient per a estudiar la retirada d'una placa en record a les víctimes del franquisme per part d'un regidor de Vox a Borriana
Diputats de Junts i ERC han plantejat aquest dimecres al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, estendre la llei de memòria democràtica per a abordar altres assumptes, com el colp d'estat del 23 de febrer del 1981 i els atemptats de l'11 de març del 2004.
Durant la compareixença del ministre en la Comissió Constitucional del Congrés per a informar sobre l'actuació del seu departament en memòria democràtica, el diputat Eduard Pujol (Junts) ha dit que cal "ampliar i conéixer la veritat" sobre altres assumptes, més enllà de la Guerra Civil, i ha instat a parlar de la "memòria de la democràcia".
"Ha arribat el moment de parlar del 23F, de la monarquia corrupta, de les ombres del felipisme, també de Felipe González, que donava lliçons sobre l'amnistia encara que ha sigut l'artífex dels GAL, i no s'obliden del best-seller: Aznar i l'11M", ha dit.
Per part seua, el diputat Francesc-Marc Álvaro (ERC) ha comentat que allargaria fins al 2004 el període d'anàlisi que contempla la llei de memòria democràtica, per a, així, deixar "retratats a aquells que encara sostenen la falsedat sobre el més gran atemptat gihadista en terra europea". Ha demanat abordar els casos de bebés furtats "en plena democràcia", encara que el ministre ha assenyalat en la seua compareixença que aquests fets "desborden" les competències del seu departament en matèria de memòria democràtica.
Dret d'accés a arxius de la guerra civil i la dictadura
Tant ERC com EH Bildu han insistit en la necessitat de revisar i actualitzar la llei de secrets oficials. La mateixa llei de memòria democràtica del 2022 en preveu una modificació per a garantir el dret d'accés a la informació pública de tots els arxius de l'Administració General de l'Estat, especialment, de la guerra civil i la dictadura franquista.
A més, la diputada Mertxe Aizpurúa (EH Bildu) ha demanat en la seua intervenció declarar com a lloc de memòria democràtica l'església de Vitòria, en la qual cinc treballadors van morir per trets de la policia el 3 de març del 1976; el ministre s'hi ha compromés en la seua rèplica.
A més, el ministre ha informat que el Ministeri obrirà un expedient per a estudiar la retirada d'una placa en record a les víctimes del franquisme per part d'un regidor de Vox a Borriana (Plana Baixa). Sobre aquest tema, el diputat Carlos Flores (Vox) ha explicat en la comissió que la placa es va retirar "perquè contenia dades que no es corresponien amb la realitat" i ha assegurat que acabaran amb les lleis de memòria autonòmiques en aquelles comunitats on governen en coalició amb el PP o tenen acords amb aquest partit.
A més de Vox, han sigut molt crítics amb la llei de memòria democràtica el diputat Alberto Catalán (UPN), que ha denunciat un tracte discriminatori amb les víctimes del terrorisme, i el diputat Pedro Muñoz Abrines (PP), que ha fet un paral·lelisme entre la norma i la d'amnistia. "L'amnistia és conseqüència de la mateixa lògica i objectius que la llei de memòria democràtica. Volen alçar un mur maniqueu entre espanyols perquè només des de la polarització poden defendre el projecte", ha declarat.
El PP i Vox han tret la compra de mascaretes durant la pandèmia en la trama investigada en el cas Koldo a Canàries, quan Torres era president autonòmic, però el ministre ha assegurat que se sent "orgullós" del treball fet per a "salvar el major nombre de vides possible".
