Les eleccions basques a Benidorm, “la quarta província”

Hi ha mil bascos empadronats, però vora 7.000 hi resideixen llargues temporades.

Un turista a Benidorm mira la portada d'un diari l'endemà de les eleccions al País Basc
Un turista a Benidorm mira la portada d'un diari l'endemà de les eleccions al País Basc / À Punt NTC.

Les eleccions del País Basc han agafat de vacances molts ciutadans bascos, especialment a la que s’anomena la quarta província, Benidorm. En anteriors campanyes electorals els partits polítics passaven per aquesta ciutat de la Marina Baixa i, fins i tot, instal·laven seus electorals per a tramitar el vot per correu. Enguany la pandèmia també ha canviat aquest escenari.

Comprar el diari amb les infografies dels resultats de les eleccions basques ha sigut més important que agafar lloc a la platja de Llevant. A Benidorm hi ha mil bascos empadronats, però vora 7.000 hi resideixen llargues temporades. Per això, el pastís electoral implicava abans de la pandèmia parada obligatòria en aquest municipi de la Marina on, fins i tot, els partits polítics tenien seu electoral i el batzoki o “lloc de reunió” havia assumit la funció de tramitar un vot per correu que enguany ha baixat com a espill del 47,14% de l'abstenció d'ahir.

Benidorm està ple de costums bascos al llarg del carrer Sant Doménech, conegut com a carrer dels bascos, on tavernes de pinxos conviuen amb botigues de souvenirs. Un empremta més del nord és l’orfeó de platja, que la nova normalitat encara no ha deixat instal·lar a l’arena i que té la major part de veus basques.

La relació entre Benidorm i el País Basc ens remunta al 1978: el pare Félix Azpilicueta, d’Amorebieta, va demanar a la ciutat la cessió d’un establiment tancat per a albergar un grup de jubilats. Un experiment exitós que es va repetir any rere any. Així es va iniciar la prolongació de la temporada a Benidorm i la relació amb la ciutadania basca que perdura ara per ara.

També et pot interessar

stats