El defensor del poble demana funcionaris especialitzats en els CIE per a tasques que impròpies de la Policia
L’òrgan rep en un any 28 queixes per adoctrinament en col·legis públics de Catalunya.
El defensor del poble ha proposat en el Congrés la creació d'una estructura de treballadors públics especialitzats per a portar "el gros" de les tasques dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Al seu judici, "els policies no són els funcionaris adequats per a desenvolupar" certes tasques, com la vigilància en els menjadors o en les habitacions.
"Els policies fan molt bé la labor de custòdia", ha explicat el defensor en funcions, Francisco Fernández Marugán, que, no obstant això, creu que "no té sentit" que realitzen altres tasques de vigilància perquè "no és la seua faena".
"Es podria pensar la possibilitat d'una estructura d'empleats públics més especialitzada, com existeix en els Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), en els quals existeixen empleats dependents del Ministeri de Treball que tenen assignades les tasques i comparteixen espai amb la policia que té adscrites altres funcions”, ha apuntat el defensor.
Fernández Marugán ha fet aquestes declaracions davant la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble on ha presentat l'informe anual corresponent a 2017, en la seua condició de mecanisme nacional de prevenció de la tortura. Aquest document, que ja s'havia fet públic el juliol passat, analitza la situació dels centres de privació de llibertat a Espanya, tant de curta, com de mitjana i llarga durada.
Internament només amb possibilitat d’expulsió
Sobre els CIE, el defensor ha analitzat la "pertinència" de l'internament dels estrangers i ha denunciat que, en ocasions, s'usen per a "allunyar els problemes que ocorren en els punts de frontera i no estan per a això". En aquest sentit, ha proposat la creació d’"algun mecanisme" que estudie la situació dels migrants en aquests centres, de manera que només es porte als CIE les persones "quan la seua possibilitat d'expulsió siguen reals i certes".
El defensor ha advertit que aquests centres "ja són de privació de llibertat de mitja durada" amb mancances com les pròpies instal·lacions, l'assistència sanitària, psicològica i psiquiàtrica o jurídica.
28 queixes per adoctrinament en col·legis de Catalunya
El defensor del poble ha confirmat que ha rebut 28 queixes per adoctrinament en col·legis públics de Catalunya des de setembre de 2017, i algunes, segons precisa, "es referien a conductes concretes la descripció de les quals podria resultar indiciària de l'existència de possibles casos d'adoctrinament en l'àmbit educatiu".
En concret, algunes de les queixes rebudes pel defensor del poble denuncien haver portat els estudiants davant una comissaria de policia "per a realitzar cants de caràcter independentista i en contra de la Policia Nacional", o incitar alumnes a manifestar-se contra la detenció, fa un any, dels presidents de l'Assemblea Nacional de Catalunya i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Fernández Marugán ha detallat que les queixes estan presentades "amb nom i cognoms", però cap fa referència a llibres de text o símbols polítics com els llaços grocs. Segons el defensor del poble, les queixes han sigut remeses tant al Ministeri d'Educació com al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que són les administracions, segons Fernández Marugán, que han d’investigar si realment existeixen aquests casos d'adoctrinament.
