Les Corts celebren el 600 aniversari de la Generalitat

El 22 de març de 1418, les Corts creen la Generalitat per a gestionar els impostos. Després es converteix en un òrgan d´autogovern.

El palau de la Generalitat vist des de la plaça de Manises

Un 22 de març de 1418, al convent de Sant Doménec de la ciutat de València (ara la seu de la Capitania General de València), les Corts Valencianes convocades pel rei Alfons el Magnànim creaven la Generalitat. Per a commemorar l´aniversari, les Corts han organitzat a les set de la vesprada un acte institucional al mateix convent on van nàixer, que es podrà seguir a través de Youtube. L´acte es tancarà amb el concert de Capella de Ministrers, que interpretarà peces del seu disc Quattrocento, un treball sobre la música al Nàpols de la Corona d´Aragó del segle XV que ha sigut premiat com a millor disc de música antiga en els Premis Internacionals de Música Clàssica del 2018.

La missió original de la Generalitat era la de gestionar els nous impostos sobre la producció i el comerç que, per la universalitat del seu pagament, reberen el nom de drets del general. Va ser, segons, l´historiador Vicent Baydal, la culminació d´un llarg camí que s´havia encetat dos segles abans amb la creació del Regne de València per part de Jaume I i, també, el punt d´inici del Segle d´Or valencià.

Els primers diputats de la nova Generalitat acabada de constituir van ser el bisbe de València Hug de Llupià, el mestre de l´orde de Montesa Romeu de Corbera, el duc de Gandia Alfons d´Aragó, el cavaller Lluís Carbonell, el ciutadà de València Bernat Joan i el veí d´Alzira Bernat Costejà. Aquell mateix any començaren les gestions per a erigir l´edifici que acabaria sent l´actual palau de la Generalitat. La institució va esdevindre un verdader òrgan de govern que no només gestionava la hisenda pública, sinó que també, gràcies al seu poder fiscal, va intervindre en moltes ocasions en defensa del sistema foral valencià i va emprendre accions d´impuls econòmic i sobre aspectes diversos de la vida pública.

Al ll el segle XV, les Corts i la Generalitat vehiculen una part important de la diversitat sociopolítica valenciana que cristal·litza en una identitat col·lectiva pròpia. Entre els governants valencians hi ha un orgull legítim pel camí recorregut des de la creació del Regne de València el 1238. És també l´època d´Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena o els papes Borja.

El 1707, la Generalitat va ser abolida, com la resta de les institucions del Regne de València, pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V en el marc de la Guerra de Successió. D´esta manera, se substituïa l´ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l´estat i del poder de la monarquia més centralista i absolutista. Amb la transició democràtica i l´aprovació de l´Estatut d´Autonomia de 1982, es recupera el nom de la Generalitat com a identificació del conjunt de les institucions d´autogovern valencià, que inclou el Consell, les Corts i les institucions consultives i normatives del sistema polític valencià.

També et pot interessar