El conseller de Sanitat es querella al Suprem contra Morant per acusar-lo de "lucrar-se amb la privatització de la sanitat pública"

Marciano Gómez ha formalitzat la decisió que va anticipar l'abril, quan la ministra i secretària general del PSPV no va presentar-se a l'acte de conciliació

En imatge, el consellera de Sanitat Marciano Gómez i la secretària general del PSPV Diana Morant
En imatge, el consellera de Sanitat Marciano Gómez i la secretària general del PSPV Diana Morant / À Punt NTC / Europa Press

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha presentat davant del Tribunal Suprem una querella contra la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, per acusar-lo en un acte de "lucrar-se amb la privatització de la sanitat pública", segons ha confirmat Europa Press de fonts de la Generalitat. Gómez va anunciar el 2 d'abril que tiraria avant amb la querella després que ni Morant ni la seua representació legal es presentara a l'acte de conciliació, el qual li demanava que es retractara d'eixes afirmacions.

"A la Comunitat Valenciana, mentre es retalla en sanitat s'està duplicant la inversió en la sanitat privada", va dir Morant en un acte en febrer, en la seu de la delegació de govern, en què va afegir que el conseller de Sanitat "s'està lucrant amb la privatització de la sanitat, apareix sempre darrere de tot el que té a vore amb Ribera Salut".

Gómez sostenia que Morant va actuar com a "dirigent política de primer nivell i plenament conscient de l'abast de les paraules" quan va realitzar estes manifestacions públiques, que van ser arreplegades "per nombrosos mitjans de comunicació d'abast autonòmic i nacional" i reproduïdes en el compte d'X de la ministra.

La defensa del conseller demanava una indemnització de 30.000 euros per danys morals i institucionals, per entendre que les manifestacions les va fer "amb clara vocació de difusió pública" i van aconseguir una repercussió "massiva i sostinguda" en els mitjans de comunicació.

Marciano Gómez ja va advertir a l'abril que la incompareixença "injustificada" o l'"absència de retractació" seria interpretada com a ratificació de les imputacions i determinarien l'exercici d'accions penals, que s'han formalitzat finalment este dimecres amb la querella presentada davant del Suprem, que és l'òrgan competent donada la condició d'aforada de Morant com a membre de l'executiu central.

També et pot interessar

stats