El Consell demana al Suprem que paralitze el repartiment de menors migrants del govern espanyol
La vicepresidenta Susana Camarero qualifica d"injusta" i "inconstitucional" la distribució plantejada en el reial decret aprovat per l'executiu de Sánchez i avisa que els centres valencians estan al 160% de capacitat
El Consell ha activat este divendres el recurs contenciós anunciat davant del Tribunal Suprem per a demanar la paralització cautelar del repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes, fixat pel govern central en el Reial decret 743/2025, aprovat el passat 26 d'agost. Amb este moviment, el govern encapçalat per Carlos Mazón fa un pas més en l'oposició frontal a la distribució aprovada per l'executiu de Pedro Sánchez, que situaria la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia que més xiquets i xiquetes rebria (571), només per darrere d'Andalusia (677) i Madrid (647).
En la roda de premsa posterior a la sessió plenària, la vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, ha lamentat que el govern espanyol "no ha tingut en compte" les dades enviades per les autonomies relatives a la capacitat dels sistemes de protecció de menors i ha denunciat que la normativa estatal suposa una "ingerència" en les competències pròpies de la Generalitat en matèria d'assistència social i menors i una "infracció del principi d'autonomia financera" perquè no hi ha "planificació prèvia" i no es destinen els recursos econòmics necessaris per a acollir estos xiquets i xiquetes amb la "qualitat i atenció que exigix l'interés superior del menor".
"Perquè no hi haja dubtes, la Comunitat Valenciana és solidària, però també responsable respecte de l'atenció i protecció dels menors no acompanyats. Tenim un sistema de protecció que reunix els més alts estàndards de qualitat i no volem que esta decisió arbitrària, injusta i inconstitucional trenque eixe sistema", ha argumentat Camarero, que també és consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda.
Segons ha explicat la Generalitat en una nota de premsa, esta decisió del Consell "s'emmarca en una línia de defensa institucional enfront de diverses disposicions aprovades pel govern d'Espanya en matèria migratòria sobre la redistribució dels menors migrants no acompanyats arribats a Canàries, que afecten de manera directa les competències pròpies de la Generalitat en matèria d'assistència social i protecció de la infància". En concret, el reial decret 743/2025 introduïx una "fórmula unilateral", a parer de l'executiu valencià, per a calcular l'anomenada “capacitat ordinària” del sistema de protecció, "sobre la base de dades poblacionals i xifres remeses per l'Administració general de l'Estat, sense tindre en compte la informació enviada per les comunitats autònomes ni haver comptat amb l'aprovació de la conferència sectorial d'infància i adolescència".
En aplicació d'esta fórmula, explica la Generalitat, a la Comunitat Valenciana "se li assigna una suposada capacitat d'atenció per a 1.767 menors migrants no acompanyats, xifra que no reflectix la capacitat real del sistema, ja tensionat i amb problemes de sobreocupació". L'administració pilotada per Carlos Mazón també remarca que l'any 2024 les places d'atenció residencial de projecte migratori s'han incrementat en més del 60%, fins a arribar a 319. "Són 122 més de les que existien amb l'anterior govern del Botànic, i tot s'ha finançat a pulmó per la Comunitat Valenciana, perquè el govern espanyol no paga estes places", ha afirmat Camarero.
D'altra banda, el govern valencià recorda que el sistema general de protecció de menors compta amb un total de 1.720 places, "ja insuficients per a cobrir la creixent demanda", perquè l'ocupació mitjana del sistema va arribar l'any passat al 160%, i al llarg del 2025 ja s’han atés 820 menors migrants, d'acord amb les xifres que defensa l'administració de Mazón. La vicepresidenta Camarero ha insistit que "el sistema de protecció de menors no té ara mateix capacitat per a acollir eixos 571 menors que Sánchez ha decidit enviar-nos a la Comunitat Valenciana". També ha criticat el fet que no es faça càrrec del finançament d'eixe acolliment, perquè ha previst una dotació de 7,4 milions d'euros: "Repartit entre 571 menors dona una mitjana de 75 euros al dia, mentre que el cost real en el nostre sistema de protecció de menors és de 218 euros al dia".
El Consell, finalment, ha recordat que l'obligació de totes les administracions és protegir l'interés superior del menor, garantint igualtat de tracte i una atenció integral, digna i de qualitat. En este sentit, considera "inacceptable" el fet que s'establisca "un repartiment unilateral, sense consens, previsió, ni finançament suficient, que puga derivar en discriminació entre sistemes d'atenció i en un maltractament institucional cap als menors migrants no acompanyats".
Alacant rebutja acollir els menors migrants
L'Ajuntament d'Alacant ha anunciat, per boca de la portaveu, Cristina Cutanda (PP) que es nega a acollir els xiquets i xiquetes migrants no acompanyats derivats pel govern central a les autonomies perquè "no disposa de recursos residencials propis". La regidora del consistori alacantí, dirigit pel popular Luis Barcala, ha qualificat d'"imposició" el repartiment que vol fer l'administració estatal i ha secundat "la postura de rebuig" del Consell de Mazón.
Abans, Vox —aliat del PP en el govern municipal d'Alacant—, havia advertit Barcala que li retiraria el suport si no es pronunciava "públicament i realment" contra l'arribada d'estos menors a la capital alacantina. "Si un sol mena és traslladat a la ciutat d'Alacant sota el decret imposat pel govern de Sánchez, els pactes amb el Partit Popular quedaran totalment trencats".
