El Congrés canviarà el seu reglament per a erradicar el llenguatge sexista

El Congrés dels Diputats ha anunciat aquest dimarts que revisarà el reglament per a adaptar-lo al llenguatge inclusiu de gènere i erradicar les expressions sexistes. La proposta de modificació ha estat plantejada per PSOE i Sumar i ha rebut el suport de la majoria del ple, a excepció de PP i Vox.

La proposició de llei per al canvi de reglament proposa una revisió i modificació d'aquesta norma, que regeix el funcionament del Congrés, per a erradicar les expressions sexistes i utilitzar el llenguatge de manera que no s'invisibilitzen l'existència, les realitats i les contribucions de les dones i de manera que no se les considere com a subalternes o subordinades als homes.

Així, per exemple, per a evitar l'ús masculí del terme "diputats", en l'article 85 sobre votacions es recorre a l'expressió "membres de la cambra". En l'article 25, es proposen fórmules alternatives: "ningú podrà formar part de més d'un grup parlamentari" o "els qui, conforme al que s'estableix en els articles precedents, no quedaren integrats en un grup parlamentari, en els terminis assenyalats, quedaran incorporats al Grup Mixt".

També es pretén substituir "president" i "vicepresident" per "presidència" o "vicepresidència". El mateix succeeix amb "secretari", que es canviaria per "secretaria".

En el debat de la presa en consideració d'aquesta reforma parlamentària, la diputada socialista Susana Ros ha explicat que l'ús del masculí genèric "col·loca a les dones en una posició d'insignificança", les invisibilitza i exclou. Per això, ha defensat que el llenguatge inclusiu és transcendent per a la igualtat.

Esther Gil de Reboleño, de Sumar, ha afirmat que la llengua és molt rica i permet utilitzar conceptes que no excloguen a ningú: "El que no s'anomena no existeix i les dones som més del 50% de la població", ha afirmat. "De què tenen por les persones que pensen que això és una falòrnia sense importància, que no atorga més drets a les dones, per què no entenen que la societat avança quan es diuen les coses pel seu nom?", ha preguntat.

Marta González, del PP, ha assegurat que "el llenguatge inclusiu és una qüestió política" i molt polèmica, que no compta amb el suport de la Reial Acadèmia de la Llengua. En aquest sentit, ha demanat reflexionar sobre si la llengua modela la manera d'interpretar la realitat o bé és l'evolució social la que es materialitza en el llenguatge. El seu grup ha votat en contra de la presa en consideració de la reforma.

El passat 13 de febrer la Reial Acadèmia Espanyola va manifestar la seua discrepància amb l'impuls que el Congrés dels Diputats vol donar-li al llenguatge inclusiu, primer a través d'una guia orientada a l'administració parlamentària i ara amb la reforma del reglament. En aquest comunicat, criticava especialment la recomanació de no abusar del masculí genèric.

És precisament el mateix argument que ha esgrimit Vox, que considera que l'adopció del llenguatge inclusiu en el Congrés "no serveix per a avançar" cap a la igualtat, sinó que és "un disbarat", "unes idees retrògrades de l'esquerra" i "una llengua absolutament inventada, que pretén respondre als interessos d'un feminisme radical, bast, sectari i excloent", en paraules del diputat Ignacio Gil Lázaro.

Per part seua, la diputada de Podem, Ione Belarra, ha assegurat que el llenguatge inclusiu molesta a la dreta perquè vol "tornar a un país en blanc i negre", on les dones i el col·lectiu LGBTI estiguen invisibilitzats i els homes ocupen tot el poder, la responsabilitat i el reconeixement. A més, ha sol·licitat que s'incloga les persones no binàries en aquest reglament.

En el debat, Isabel Pozueta, de la formació EH Bildu, ha demanat ambició per a revisar també la Constitució espanyola amb l'objectiu d'adaptar-la al llenguatge inclusiu, perquè "no té en compte la meitat de la població" i es limita a parlar d'espanyols, ciutadans o treballadors.