Sense menció a les dones ni llenguatge inclusiu: les absències al text de la Constitució

La reforma de la Constitució perquè canvie el seu text per un llenguatge més inclusiu és una reivindicació històrica del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat. Concretament, reclamen que l'article 49 deixe de qualificar-los com a “disminuïts”. 

Des de la sensibilitat actual, resulta xocant que aquest article continga l'apel·latiu “disminuïts” en referència a les persones amb diferents capacitats físiques, sensorials o psíquiques. Representants del Cermi ho consideren ofensiu i des de 2004 reclamen un canvi, però no únicament en el llenguatge.

Luis Vañó, president del Cermi de la Comunitat Valenciana, ha explicat que “la reforma de l'article 49 va més enllà, a més a donar-li un enfocament de drets humans i de vida independent cap a les persones amb discapacitat i les famílies”.

Des de la plataforma no entenen que els partits polítics no hagen pogut arribar encara a un consens en una modificació social de la Constitució. “Esperem que açò es desbloquege”, ha afegit Vañó. 

Però no és l’únic exemple de llenguatge no inclusiu entre l'articulat de la màxima norma de l'ordenament jurídic espanyol. “Quan s'aprova la Constitució, no es fa amb llenguatge inclusiu, però és que tampoc s'inclou les dones, no ja soles en el llenguatge sinó en l'articulat del text”, ha assenyalat Júlia Sevilla, professora honorària de Dret Constitucional de la UV. 

Sevilla i Vañó coincideixen a assenyalar que tot és qüestió de voluntat política. “No és merament una qüestió d'afegir una paraula. És integrar tots els avanços que s'han fet en la igualtat, integrar-los en la Constitució. Això no és només xapa i pintura”.

La reforma constitucional requereix una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i el Senat, situació que complica aquests canvis.