Els col·lectius socials critiquen l'acord programàtic del PP i Vox
Les mesures sobre "violència intrafamiliar", el pin parental i la derogació de la llei de memòria democràtica són els punts més polèmics de l’acord
El canvi de rumb polític del Partit Popular incorpora molts dels principis bandera de Vox i ja han alçat polseguera entre les entitats socials valencianes. Com va ocórrer a Castella i Lleó, s'assumeix el marc ideològic dels de Santiago Abascal, que nega la violència masclista, i es parla de perseguir la violència intrafamiliar.
Per part de la Coordinadora Feminista a València, la portaveu Cándida Barroso ha expressat la seua frustració davant d’aquest canvi. “La violència cap a les dones és deu vegades major que la violència domèstica”, ha argumentat basant-se en l'estadística del 2022. “Ajuntar-ho tot és diluir aquest dolor i aquesta problemàtica”, ha asseverat Barroso.
Segell també de Vox en la qüestió migratòria, que s'inclou en l'apartat de Seguretat i en què els migrants passen de ser irregulars a il·legals. Jaume Durà, portaveu de CEAR País Valencià, ha lamentat que en el text no es faça cap menció als drets humans i “que, justament quan es parle de migració, s’equipare a il·legalitat i màfies, fet que suposa donar ales al racisme i la xenofòbia”.
Pel que fa a la llengua, s'ha signat que es garantirà la lliure elecció en l'ensenyament, una qüestió que critica la Plataforma per la Llengua al País Valencià, on asseguren que continuaran exigint que el valencià “tinga el nivell de normalitat que la llei li garanteix”.
I també que els pares i mares autoritzaran les activitats extracurriculars. Sobre això s’ha pronunciat Beatriu Cardona, secretària de L’STEPV. “Nosaltres volem informar a qui no sàpia que totes les activitats extraescolars dels centres s'aproven en el consell escolar, on estan les famílies i el professorat”.
Finalment, també s'ha subscrit derogar la llei de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana. Matías Alonso, president del grup per la recuperació de la memòria històrica, ha compartit que “culminar l'amenaça suposaria que persones molt majors, de huitanta anys i més, que estaven a punt de poder exhumar els pares o els avis, en el millor dels casos es quedaran esperant o no veuran tancada la seua ferida”.
