Calviño evita posar data a la reforma del finançament autonòmic
Puig i la vicepresidenta econòmica no tanquen cap avanç en el canvi del model, però es comprometen a impulsar la digitalització com a motor de la recuperació postpandèmia
El govern espanyol continua sense tancar compromisos concrets sobre la reforma del finançament autonòmic que reclama, entre altres territoris, la Comunitat Valenciana. La reunió d'aquest dijous entre la vicepresidenta primera de l'executiu estatal i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha obtingut pocs resultats en aquesta direcció. La bona sintonia que han escenificat els dos dirigents per a encarar la recuperació econòmica postpandèmia i apostar per la digitalització com a motor no es trasllada al finançament. Una qüestió sobre la qual, tot i haver estat damunt de la taula en la trobada, han reconegut no haver aprofundit.
Tot i que li han preguntat diverses vegades durant la roda de premsa conjunta que han oferit després de reunir-se al Palau de la Generalitat, Calviño ha evitat donar cap concreció ni terminis sobre la reforma del sistema de repartiment dels fons, que està caducat des de l'any 2014. Així, no ha aclarit si abans que acabe l'any es presentarà l'esquelet del futur model, tal com es va comprometre recentment el Ministeri d'Hisenda. "És una qüestió complexa amb múltiples dimensions i treballarem mà a mà per a trobar solucions en els pròxims anys", ha dit al respecte. També ha remarcat que la prioritat actual del Ministeri encapçalat per María Jesús Montero és l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat per a 2022.
El president Puig, que no ha volgut polemitzar amb el tema tot i no haver aconseguit arrancar cap compromís a la vicepresidenta i ministra, ha explicat que no han parlat "més allà del que és una posició ja sabuda". Així mateix, ha demanat que es genere "un espai de diàleg" que permeta resoldre la qüestió i en què participen els diferents territoris d'Espanya amb una visió "no frontista, sinó de cooperació". La reforma està encallada des de fa set anys i no ha deixat de patir ajornaments, l'un darrere l'altre.
El passat abril el Congrés va aprovar una moció impulsada per Compromís en què demanava al govern espanyol que presente un esborrany per a reformar el sistema abans que acabe l'any 2021. Des del Ministeri d'Hisenda s'ha traslladat a les comunitats autònomes la voluntat de traslladar-los les conclusions respecte als criteris per al canvi del finançament autonòmic en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) abans de final d'any, però no dona dates.
En les últimes setmanes, Ximo Puig ha sondejat alguns líders autonòmics —les Balears i Andalusia, fonamentalment— per a establir aliances i sumar-los a la reivindicació d'un nou model de finançament just i redoblar la pressió sobre el govern espanyol. L’objectiu, expliquen des de la Generalitat, és disposar d'una proposta de model “molt més igualitari, just i equilibrat”. Hi ha “contactes oberts amb pràcticament totes les comunitats, tots els territoris i tots els colors polítics” amb la finalitat d'“incrementar la capacitat de convicció política” perquè al novembre el govern d'Espanya presentarà una part del nou model de finançament.
La digitalització en el centre de la recuperació
Sí que han coincidit Puig i Calviño a destacar l'aliança entre les dues administracions per a treballar conjuntament amb l'objectiu de traure el màxim partit dels fons europeus, impulsar el creixement econòmic i crear ocupació. "L'alineament de les agendes de la Comunitat Valenciana i el govern espanyol és total", ha manifestat la ministra d'Afers Econòmics.
Així, els dos dirigents han estat d'acord que la recuperació econòmica posterior a la pandèmia haurà de prioritzar la transició digital. "És fonamental que la digitalització arribe a totes les pimes i emprenedors. Aquelles empreses que no superen aquesta barrera no tindran futur", ha apuntat el cap del Consell. Igualment, Puig ha agraït a l'executiu estatal el suport al teixit empresarial valencià a través dels fons que han permés posar en marxa el Pla Resistir Plus, per a reflotar els sectors més afectats per la crisi sanitària.
