Benavent nega haver contractat 'zombis' i acusa l'exsogre de furtar-li les gravacions que l'incriminen

L'exgerent d'Imelsa assegura que l'empresa no controlava els assessors, que assignaven "aleatòriament" consellers per quotes de partit

L'exgerent d'Imelsa, el 'ionqui dels diners' Marcos Benavent, declara davant el tribunal
L'exgerent d'Imelsa, el 'ionqui dels diners' Marcos Benavent, declara davant el tribunal / À Punt NTC

Ni va donar ordes de contractació, ni va rebre instruccions per a fer-ho l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus, el seu cap de gabinet, Emilio Llopis, ni el conseller delegat de Ciegsa, Maximo Caturla. Tot ho ha negat l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent en la quarta sessió del juí pels presumptes zombis incorporats a l'organigrama de l'empresa pública que dirigia. El 'ionqui dels diners', que ha contestat les preguntes de totes les parts, només ha reconegut haver intervingut en la incorporació d'Eva Sarrion, que ha admés haver cobrat 90.000 euros sense anar a treballar. "Em va demanar el favor", ha dit Benavent, que ha explicat que li la van assignar "aleatòriament" com a assessora a l'exdiputat del PP Salvador Enguix.

Benavent ha explicat que va heretar el sistema previ de contractació d'assessors, que bàsicament s'assignaven per quota als grups polítics amb presència de la corporació provincial, sense cap control per part d'Imelsa. Segons ha destacat, sovint els consellers "no coneixien els assessors" que tenien adscrits, perquè l'assignació era un formalisme i no implicava que treballaren per a ells.

En la contractació no influïen els principis de mèrit i capacitat. "No se'ls exigia cap requisit extraordinari. Ningú ens ho va dir ni ho va denunciar. Ni sindicats ni partits", s'ha excusat Banavent, que ha assenyalat específicament el fet que el director del departament jurídic, Enrique Grau, no va fer mai cap advertència.

Segons el sistema exposat pel gerent d'Imelsa, l'empresa pública "no supervisava el treball d'aquests assessors", perquè "treballaven sobre el terreny" [a la comarca o municipi de referència] i no havien d'anar a la seu on "no hi havia espai físic". "No tenien l'obligació de vindre-hi, ni empremta digital, ni estaven registrats. No havíem de vigilar el seu treball", ha destacat Benavent, que ha indicat que aquest control, en tot cas, correspondria al conseller que els tenia assignats. I ha aclarit que el fet que no hagueren d'anar físicament a Imelsa no implica que no treballaren. Ell donava per fet que sí que ho feien i ha assegurat que en cas d'haver-se adonat del contrari, "hauria presentat la dimissió".

Marcos Benavent ha defés el treball de les seues persones de confiança. L'exresponsable de recursos humans Maria Escrihuela i del director financer José Enrique Montblanch, dels que ha destacat la seua dedicació i als que atribueix haver elevat els estàndards de qualitat de l'empresa pública que, segons ha destacat, tenia superàvit pressupostari cada any. "Tot eren felicitacions, no hi havia cap queixa. Els grups d'oposició se n'abstenien", ha destacat.

"L'exsogre em va sostraure les gravacions de ma casa"

A preguntes del seu advocat, Juan Carlos Navarro, l'exgerent d'Imelsa ha abundat en l'estratègia nuclear de la seua defensa, que consisteix a desacreditar les gravacions incriminatòries que estan en l'origen del procés, tant per una presumpta edició interessada de tercers com pel trencament de la cadena de custòdia. Les gravacions les tenia i editava en un ordinador personal, sovint en presència de l'exsogre, Mariano López, i a les que va perdre l'accés quan Benavent es va separar de la seua dona. "Material privat, molt privat", que es va quedar al xalet de Xàtiva (Costera) que el 2009 López va donar a la seua filla i al qual després del divorci no permetia accedir a Benavent. Per això manté que "me'l va sostreure de ma casa".

Després, segons ha explicat, l'exsogre va oferir el material per ahí fins que la llavors diputada d'Esquerra Unida va portar una memòria USB amb els arxius a la Fiscalia. Segons Benavent, "va usar les gravacions, quan estava en secret de sumari, per a rèdit polític, perjudicant la meua defensa, el meu honor, la meua imatge i el meu entorn virtual". "Mai vaig autoritzar ni vaig consentir ni de veu ni per escrit ni a la Guàrdia Civil, ni la Fiscalia, ni a Rosa Pérez ni a cap periodista, l'ús de les meues gravacions, les meues coses personals, ni l'entrada i registre del despatx del meu exadvocat" —l'escorcoll que va donar origen al cas Erial, en què està imputat l'expresident de la Generitat Eduardo Zaplana—, "perquè jo tenia documents per a preparar la meua defensa i em van deixar en total indefensió", ha denunciat.

Aquestes declaracions han motivat la petició de la Fiscalia de tornar a reproduir el testimoni que l'exgerent d'Imelsa va fer al jutjat d'instrucció 18 de València, advertint de les nombroses contradiccions entre aquell testimoni i l'actual. En aquell moment representava a Benavent el lletrat Ramiro Blasco, a qui mesos després va despatxar.

Reproducció a la sala de la declaració de Marcos Benavent en la fase d'instrucció
Reproducció a la sala de la declaració de Marcos Benavent en la fase d'instrucció / À Punt NTC

També et pot interessar

stats