Arranca a Bèlgica el procés per la demanda civil contra Llarena
La demanda es basa en una suposada falta d’imparcialitat i una vulneració a la presumpció d’innocència per part del jutge.
El procés per la demanda civil presentada a Bèlgica per l’expresident català Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers contra el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, arranca hui amb una vista preliminar en la qual les parts tindran un primer contacte per a presentar-hi al·legacions.
La vista comença a les 8:45 hores i una de les qüestions clau que s'hi tractarà és si el jutge belga té competència per a admetre a tràmit la demanda, sustentada en una suposada falta d’imparcialitat i una vulneració a la presumpció d’innocència per part de Llarena.
Els demandants reclamen a Llarena un euro per danys i perjudicis en una demanda amb la qual pretenen demostrar que la causa oberta en el Suprem pel “procés” no està dirimint-se amb imparcialitat.
Per a aquests, el jutge belga hauria d’admetre-la a tràmit perquè es tracta d’una qüestió privada de Llarena, però el Govern va considerar la seua defensa una “qüestió d’Estat” i va assegurar que defensaria fins a les últimes conseqüències la integritat i sobirania jurisdiccional, que passa també per “defensar l’actuació jurisdiccional” del jutge.
Amb aquest objectiu va contractar un bufet belga, Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, amb una provisió de fons superior al mig milió d’euros. Els seus advocats han preparat durant els últims dies l’estratègia de defensa de Llarena, dirigida per l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, i el seu equip de confiança, segons apunten fonts del Ministeri de Justícia.
Presos polítics
Un altre dels temes clau que es tractaran hui serà el suposat error de la demanda en relació amb les paraules pronunciades per Llarena durant una conferència a Oviedo, en la qual va negar l’existència de presos polítics.
Ni l’expresident de la Generalitat ni Llarena acudiran a la vista, segons fonts jurídiques, encara que sí que hi podria anar algun dels exconsellers, com és el cas de Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.
