Acció Cívica demana jutjar les comissions de Ciegsa per a "no regalar la impunitat als corruptes", contra el criteri fiscal

Acció Cívica contra la Corrupció, l'associació que exerceix l'acusació particular en el cas Taula, ha demanat portar a juí la peça G, relativa a sobrecostos de tres milions en Ciegsa en la construcció de sis centres escolars, en contra de la petició d'arxivament de la Fiscalia Anticorrupció. En un dur escrit enviat al jutjat d'instrucció 18, a què ha tingut accés À Punt, rebutja el criteri del ministeri públic, després d'un canvi de titular. El nou fiscal dona per fet que el secretari autonòmic d'Educació, Máximo Catura, l'expresident de la Diputació de València i del PP provincial, Alfons Rus, i l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, van cobrar per les adjudicacions, però entén que no s'ha pogut demostrar una "correlació perfecta" entre els diners rebuts per cada obra concreta, per la qual cosa els tipifica només com un delicte de suborn que hauria prescrit.

Per contra, la lletrada d'Acció Cívica, Míriam Salmerón interpreta que no s'ha ponderat la prevaricació ni la malversació que subjauen de la investigació policial, una consideració que mantindria viu el procés. I, en conseqüència demana al jutjat que òbriga el procediment abreviat, previ a l'obertura del juí oral. "No cal forçar l'encaixament dels fets en un delicte menys greu sense considerar la prevaricació i la malversació regalant una vegada més la impunitat als corruptes", argumenta l'advocada.

El cas Taula va començar a investigar-se el 2015 i la peça separada de Ciegsa, que aborda només una part de les presumptes irregularitats, el 2018. El fiscal entén que si els presumptes suborns es van produir entre 2005 i 2006, ja ha expirat el termini de tres anys per a perseguir-les. Tanmateix, Acció Civica interpreta que la prevaricació i malversació, que ara no ha tingut en compte Anticorrupció, juntament amb la possibilitat d'aplicar un tipus agreujat sobre aquestes, en farien possible la persecució, segons l'article 131 del Codi Penal.

La valoració del fiscal s'allunya de manera grollera d'allò que constitueix jurídicament: CORRUPCIÓ

Recorda Salmerón que "tant la Unitat Operativa de la Guàrdia Civil, com el jutge instructor, com el ministeri fiscal (fins ara)" havien assenyalat "indicis de la comissió dels delictes de suborn, prevaricació i malversació". Per això, critica per "inconsistent" i "incoherent" la qualificació del fiscal i conclou que la valoració s'allunya "de manera grollera d'allò que (el cas) constitueix jurídicament: CORRUPCIÓ (sic), un gravíssim atac pluriofensiu a valors i béns jurídics essencials en l'Estat democràtic de dret que han de preservar-se mitjançant la protecció penal".

Retrau al fiscal no haver ponderat correctament la confessió del "ionqui dels diners", Marcos Benavent, que va atribuir-se un paper de recaptador, ni les gravacions d'aquest [com la que se sent a Rus comptar diners de presumptes suborns] ni les revelacions de la investigació policial. Particularment, l'acusa d'haver obviat una informe clau de l'UCO de 2019, que correlaciona les adjudicacions amb els pagaments.

Presumpte finançament del PP i enriquiment personal

Aquesta peça del cas Taula investiga el desviament de prop de tres milions d'euros [2.943.427 €] en la construcció de sis centres escolars entre 2003 i 2007, en l'etapa de Máximo Caturla com a secretari autonòmic d'Educació, durant el govern del Partit Popular. L'informe de la Unitat Operativa de la Guàrdia Civil de gener de 2006, que hi ha en la causa, conclou que els sobrecostos, no justificats, van servir per a finançar el PP "tant en l'àmbit regional com en la província de València" com també "a títol personal la majoria de les persones" que hi intervingueren en el procés. I xifra entre un 2% i 3% les contraprestacions empresarials a l'adjudicació.

En la fase d'instrucció un arquitecte imputat va declarar que en el 50% de les obres en què va participar hi hagué modificacions, que va taxar en 150 milions.