Rússia i Ucraïna reprenen el diàleg mentre els combats s'intensifiquen

Rússia i Ucraïna tornen a negociar aquest dilluns en un nou intent de frenar la invasió de l’exèrcit de Putin al país veí. És la quarta reunió diplomàtica des que va esclatar la guerra, aquesta vegada per videoconferència. Amb l'objectiu de posar fi a les hostilitats damunt la taula i en un clima de diàleg que tot i haver millorat en els últims dies, segons han insinuat els dos països, de nou presenta una reunió "difícil". En les últimes hores ambdues parts pareixen accelerar l'ofensiva per a arribar amb una posició de forca a aquesta trobada. Els combats segueixen l'escalada en diferents punts del país, amb un degoteig constant de morts.

La representació ucraïnesa acudeix a la cita determinada a tornar a demanar un cessament del foc i la retirada de les tropes russes de terreny ucraïnés. "Les parts estan expressant activament les posicions, que ja s'han aclarit. La comunicació és difícil, però continua", ha explicat Mikhaïlo Podoliak, assessor del cap de l'oficina presidencial d'Ucraïna i un dels membres de la delegació en la ronda de contactes.

Volen aconseguir una reunió entre els dos presidents, Volodímir Zelenski i Vladímir Putin, segons ha confirmat Zelenski mateix en un vídeo que ha penjat aquesta nit de diumenge a Telegram. En aquest vídeo, el president ucraïnés reclama de nou a la comunitat internacional el tancament de l'espai aeri del país. "És una qüestió de temps que els míssils de Rússia caiguen en territori de l'OTAN", ha avisat Zelenski.

Mentrestant, el líder de Txetxènia, Ramzan Kadírov, es troba a Ucraïna animant els seus homes en suport a la invasió russa. Kadírov i el seu exèrcit són coneguts per la seua brutalitat i crueltat. Són entre 3.000 i 5.000 homes que han sistematitzat l'assetjament i la tortura per a fer complir la seua voluntat.

Però tot i els atacs, els ucraïnesos estan mostrant-se ferms contra les tropes russes. De fet, aquest diumenge es van manifestar en diferents ciutats en contra de l'ocupació.

La reunió d’aquest dilluns es produeix mentre l'ofensiva russa contra Ucraïna s'acosta perillosament al territori de la Unió Europea i l'OTAN. L'escalada bèl·lica ha esdevingut més cruel després dels atacs llançats per Moscou a la part més occidental d'Ucraïna, fregant amb la frontera de Polònia. L'últim, a només 25 quilòmetres, fet que ha incrementat el risc d'un "incident" que agreuge encara més el conflicte fins a convertir-lo en una tercera guerra mundial, en paraules del president del Consell Europeu, Charles Michel. Fonts de l'Aliança Atlàntica assenyalen que el principal temor és que caiga algun míssil rus en l'àrea aliada si el front de batalla continua acostant-se. Un fet que obriria en els Estats Units i els països aliats un dilema: respondre-hi militarment o no, i assumir el risc de provocar una guerra de més dimensió. La presumpta ajuda militar i econòmica que el règim de Vladímir Putin ha sol·licitat a la Xina —i que ambdós països neguen— també eleven el perill d'internacionalitzar l'enfrontament.  

Ja són dènou dies de guerra

Quan es compleixen dènou dies de guerra, la comunitat internacional mira amb preocupació el pols que Vladímir Putin manté acostant-se cada vegada més a Occident. L'últim gran atac rus s'ha quedat a només 25 quilòmetres de la frontera amb Polònia. Trenta míssils llançats pels russos van destruir la base militar de la ciutat de Lviv i han deixat 134 morts i 35 ferits. Era una base militar d'entrenament on setmanes arrere hi havia instructors militars estrangers. El bombardeig, molt prop de la frontera d'un país de la Unió i que també pertany a l'OTAN, incrementa la tensió del que puga passar.

Aquest dilluns Kíiv, la capital, esdevé el principal objectiu del Kremlin, amb bombardejos que s'han intensificat en un dels barris de la capital. També a Khàrkiv i l'assetjada Mariúpol, al sud, on la situació humanitària és crítica. Calma tensa també a Odessa, el principal port ucraïnés i porta d'eixida habitual de les exportacions de productes com el blat o la dacsa. Ara per ara està bloquejat per la flota russa del mar Negre. 

Morts a Kíiv i Donetsk

Mentrestant, continua el degoteig de víctimes mortals en una guerra amb xifres molt incertes. Segons l'agència nord-americana Associated Press, la dona embarassada que va resultar ferida en l'atac rus a l'hospital infantil de Mariúpol la setmana passada ha mort. La seua imatge mentre eixia en llitera de les runes del centre va fer la volta al món, per resumir l'horror de la guerra en una sola instantània. El nadó va nàixer sense signes vitals després d'una cesària d'urgència en un altre hospital on van ser traslladats. 

Les agències russes informen aquest dilluns que almenys 24 civils han perdut la vida i una vintena n'han resultat ferides en un atac de les forces ucraïneses sobre la regió separatista de Donetsk, a l'est del país.

D'altra banda, hi ha almenys dos morts i tres ferits després que un projectil rus impactara la passada nit contra un edifici d'apartaments a Obolonski, una zona residencial de Kíiv, segons ha informat el servei estatal d'emergència. A més, a la regió de Jitómir s'han registrat quatre ferits més en un atac amb míssils llançat per l'exèrcit rus.

Èxode de persones refugiades

Les persones que han fugit d'Ucraïna des que va esclatar la guerra, el 24 de febrer, arriben ja a 2,8 milions. Més de la meitat, 1,7 milions, han arribat a la veïna Polònia, segons les xifres que actualitza diàriament l'Agència de l'ONU per als Refugiats (Acnur). Fa dies que l'organisme alerta que estem davant l'èxode més gran i ràpid des de la Segona Guerra Mundial. La previsió és que, si continua el conflicte armat, la xifra de refugiats podria superar els quatre milions i la de desplaçats interns, 6,7 milions.