La Xina es blinda per a reprimir l'onada de protestes contra l'estratègia de covid zero

El règim de Xi Jinping desplega un intens cordó policial en punts crítics com Pequín i Xangai per a emmudir les històriques mobilitzacions ciutadanes

La policia deté a Hangzhou un manifestant, aquest dilluns
La policia deté a Hangzhou un manifestant, aquest dilluns / Reuters

A la Xina continua la ressaca per l'onada de protestes històrica que ha sacsejat les principals ciutats del país durant el cap de setmana passat contra la política fèrria de la covid zero, en les quals detingueren una xifra indeterminada de persones i almenys dos corresponsals de mitjans occidentals. El govern de Xi Jinping no sembla disposat a tolerar les mobilitzacions i ha reaccionat amb un desplegament policial intens en els punts més crítics, entre d'altres les megalòpolis de Pequín i Xangai, que ha actuat amb contundència en les últimes hores.

Els dispositius de seguretat han utilitzat canons d'aigua a pressió i drons amb gas lacrimogen per a dispersar els manifestants. El moviment ciutadà que ha cobrat força a la Xina el darrer cap de setmana suposa una de les mostres més grans de descontentament durant tota l'etapa de Xi Jinping al capdavant del règim i l'objectiu prioritari és evitar que s'estenga a altres ciutats. Les últimes protestes massives comparables a aquestes tingueren lloc a la plaça de Tiananmen l'any 1989, on van morir milers de persones.

Les autoritats xineses han iniciat investigacions sobre algunes de les persones participants en les manifestacions, assenyalen a Reuters tres testimonis que estigueren a Pequín. En un cas, un home identificat com a agent de policia va demanar a un manifestant que es presentara en una comissaria aquest dimarts per lliurar-li un registre escrit de les activitats que va dur a terme diumenge a la nit. En un altre, la universitat es va posar en contacte amb un estudiant i li va preguntar si havia estat a la zona on van tindre lloc els fets i si ho podia manifestar per escrit. "Tots estem esborrant desesperadament l'historial de xats", declara a l'agència de notícies un manifestant que va negar-se a ser identificat.

A Xangai i Pequín, la policia patrullava zones on alguns grups del servei de missatgeria de Telegram —prohibida i bloquejada a la Xina— havien suggerit que la gent es tornara a reunir. La presència dels efectius dilluns a la nit va aconseguir un efecte dissuasiu. "Fa molta por", ha declarat Philip Qin, de 22 anys, veí de la capital xinesa, sobre el gran nombre d'agents de policia als carrers. Alguns residents apunten que la policia ha demanat els transeünts d'aquestes zones els telèfons per comprovar si tenien xarxes privades virtuals (VPN) —il·legals per a la majoria de gent al país— i Telegram, l'aplicació utilitzada clandestinament pels manifestants, van dir els residents.

El catalitzador de les protestes va ser un incendi declarat la setmana passada a la ciutat occidental d'Ürümchi que, segons les autoritats, va saldar-se amb la mort de deu persones. Hi ha hagut moltes crítiques en l'opinió pública perquè algunes veus consideren que les mesures restrictives de la covid van impedir el pas dels equips d'emergències a l'edifici en flames per a rescatar els residents.

Tres anys després que començara la pandèmia, el descontentament cuit a foc lent amb l'estratègia estricta de prevenció de la Covid-19 que ha marcat l'actuació del règim xinés ha encés la metxa de la indignació ciutadana, cristal·litzada en una onada de desobediència civil històrica al país. El moviment esclata tot just en un moment en què l'evolució dels contagis marquen registres màxims diaris i moltes parts de les grans ciutats s'enfronten a nous confinaments.

El virus continua estenent-se a la Xina malgrat els esforços dels vora 1.400 milions d'habitants per previndre'n la transmissió, adherint-se a una política de covid zero que busca erradicar tots els casos a través de controls molt rigorosos i que ara és més qüestionada que mai. Els bloquejos han agreujat una de les desacceleracions més pronunciades del creixement que ha patit el país asiàtic en dècades, ha interromput les cadenes de subministrament mundials i ha alterat els mercats financers.

També et pot interessar