Xile rebutja la proposta constitucional de les dretes i es queda amb l'heretada de la dictadura de Pinochet
La població s'oposa amb el 55% dels vots contra un 44% i mantindrà la carta vigent des de 1980, sotmesa ja a una setantena de reformes
Xile ha dit no a la proposta de nova Constitució redactada per un Consell Constitucional amb majoria de les dretes i presència també de l'extrema dreta. Amb el 99% dels sufragis escrutats, el país andí ha votat en contra de la reforma en el plebiscit d'aquest diumenge: l'opció de rebuig ha superat la dels partidaris per 55,4% enfront de 44,5%, amb una participació del 83%. D'aquesta manera, la ciutadania xilena posa fi a quatre anys de procés constituent i retorna el país al mateix punt de novembre de 2019, quan la classe política va posar damunt la taula la possibilitat de canviar la carta magna per a canalitzar les demandes de l'esclat social derivat de les protestes massives per la via institucional. Després d'haver rebutjat dues propostes de Constitució —la primera en 2022, elaborada per un consell d'esquerres—, finalment Xile es queda amb la que hi ha en vigor des de 1980, que data de la dictadura militar d'Augusto Pinochet. Aquest text legal ja ha sigut sotmés a diverses reformes durant l'actual etapa democràtica, vora una setantena.
L'esquerra ha celebrat el resultat del plebiscit constitucional, perquè la norma suprema que es proposava era encara més restrictiva que l'heretada de Pinochet i radicalitzava les polítiques neoliberals. Per exemple, enduria el tracte a la migració irregular i obria la porta a revisar la llei de l'avortament.
Un desenllaç a favor hauria sigut un colp molt dur per al president Gabriel Boric, que va obrir aquest procés constitucional en arribar al poder després de la greu crisi social que va viure el país el 2019. Des d'ara, el govern xilé dona per tancats els intents de canviar la Constitució. Almenys, fins que finalitze la legislatura de Boric en 2026, ja que el mandatari progressista ha confirmat que no impulsarà un tercer procés constituent.
El partit conservador Unió Demòcrata Independent (UDI), que ha fet campanya a favor de la nova proposta constitucional, ha sigut el primer a eixir a reconéixer els resultats i el líder, Javier Macaya, ha dit que la societat xilena "no volen canvis constitucionals ni tampoc refundacions".
El resultat de la votació d'aquest diumenge, vaticinat en la majoria d'enquestes prèvies, suposa també una poalada d'aigua freda per a l'ultradretà Partit Republicà, que ha tingut un pes fonamental en la redacció del nou text i aspirava a convertir-se en la força hegemònica en l'espectre conservador. "Una gran majoria de xilens ha rebutjat la proposta constitucional que vam impulsar nosaltres. Reconeixem la derrota amb molta claredat. Hem fracassat en l'esforç de convéncer els xilens que aquesta era millor Constitució que la vigent", ha declarat el líder dels republicans i excandidat presidencial, José Antonio Kast.
Mentre que tant la dreta tradicional i la ultradreta defensaven que la proposta es feia càrrec del problema de la inseguretat i posava fi a la incertesa institucional que havien generat les massives protestes de 2019, l'esquerra assegurava que el text era "dogmàtic" i aprofundia en el model neoliberal implantat durant el règim militar.
Els conservadors havien aprofitat la cita en les urnes per a intentar convertir-la en un plebiscit sobre la gestió del govern de Boric que, a diferència del procés anterior, no va fer campanya a favor de cap opció i va tractar de mantindre's neutral. Els partits d'esquerra que integren la coalició oficialista sí que han fet campanya en contra de la proposta i han eixit a celebrar els resultats. Es tracta, però, d'un triomf agredolç, perquè fa tres dècades que qüestionen i volen reformar la Constitució promulgada en 1981 pel règim militar, que no han aconseguit reemplaçar per una nova carta magna.
El resultat "dona un poc d'aire al president Boric", però no ha d'entendre's com un suport a la seua gestió, sinó que és un "vot de fastig", ha opinat en declaracions a Efe Rodrigo Pérez de Arce, de l'Institut d'Estudis Socials (IES).
En un discurs institucional en cadena nacional per ràdio i televisió, Boric ha reconegut que "la política ha quedat en deute amb el poble de Xile" perquè ha sigut incapaç de redactar una proposta constitucional de consens, i ha subratllat que la ciutadania demana "més capacitat de diàleg, consens i abandonar les trinxeres". "El resultat d'aquest plebiscit, més que una celebració, és un fort toc d'atenció. Si qui obté la majoria circumstancial intenta negar l'existència de l'altre, no avançarem mai en matèries que no poden continuar esperant", ha advertit el cap de l'Estat xilé.
