Més de 500 morts en les protestes a l’Iran mentre creix l’amenaça d’una intervenció dels EUA
El règim intensifica la repressió i acusa Washington i Israel d’estar darrere de les mobilitzacions, que també han tingut rèplica a València
Almenys 538 persones han mort en les protestes que van començar a l’Iran el passat 28 de desembre arran de la crisi econòmica. Les manifestacions s’han estés ja a més d’un centenar de ciutats de tot el país, segons ha denunciat este diumenge l’ONG Human Rights Activists News Agency (HRANA), contrària al règim dels aiatol·làs i amb seu als Estats Units. D’eixe total, 490 serien manifestants —huit d’ells menors d’edat— i 48 membres de les forces de seguretat, mentre que la xifra de víctimes mortals podria arribar fins a 579, tot i que encara està pendent de verificació.
L’organització xifra també en 10.675 les persones detingudes des que van començar les mobilitzacions, incloent-hi 160 menors i 52 estudiants, en un context marcat per l’apagada informativa, amb més de 72 hores sense internet ni cobertura. També influïx l’enduriment de les protestes, que han passat de reclamar millores econòmiques a qüestionar obertament la República Islàmica i el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.
Durant l’última nit, centenars de persones han tornat a eixir als carrers de Teheran i d’altres ciutats, desafiant la presència d’unitats armades que disparen a plena llum del dia. El govern iranià acusa els Estats Units i Israel de fomentar les protestes mitjançant “agitadors professionals” i advertix que respondrà a qualsevol atac exterior.
El conflicte ha traspassat fronteres i ha provocat mobilitzacions de suport arreu del món. A València, la comunitat iraniana s’ha concentrat este cap de setmana per a denunciar la repressió del règim islamista i donar veu als familiars i amics que han quedat incomunicats després del tall d’internet al país. En declaracions a À Punt, Parivash Zahdi, iraniana resident a València, explicava que “no tenim cap notícia d’allà i estem molt preocupats”. En la mateixa línia, el refugiat polític Vahdir Mir assegurava que “totes les ciutats i pobles de l'Iran estan al carrer lluitant”, mentre que Elena, també resident a València, recordava que “fa molts anys que busquem qualsevol l'ocasió per a protestar i reclamar els nostres drets”.
El que va començar com una protesta contra la crisi econòmica s’ha convertit en un moviment que clama contra la falta de llibertats i aspira a posar fi al règim teocràtic dels aiatol·làs. La resposta de Khamenei ha sigut intensificar la repressió, acusar els manifestants d’actuar en nom dels Estats Units i Israel i afirmar que farà “tot el que calga” per a protegir els interessos del país. Altres ONG, en balanços parcials, parlen de desenes de morts i més de 2.300 persones detingudes.
Tensió internacional en augment
En paral·lel, la tensió internacional augmenta. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha mantingut converses preliminars sobre possibles accions militars contra l’Iran, incloent-hi bombardejos, encara que, segons fonts oficials citades per mitjans nord-americans, “totes les opcions estan damunt de la taula” i no s’ha pres cap decisió definitiva. Entre les alternatives també s’estudien mesures no cinètiques, com ciberatacs, per a impedir que Teheran limite l’accés a internet als manifestants.
Davant d’estes amenaces, el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha advertit que, en cas d’un atac, tant Israel com les bases i vaixells dels Estats Units a la regió “seran objectius legítims”. Un avís que reforça el clima de màxima tensió mentre les protestes continuen sacsejant el país i la comunitat internacional observa amb preocupació l’evolució dels esdeveniments.
