Els candidats conservadors, favorits en la primera volta de les eleccions presidencials de Bolívia
La crisi econòmica i l’exclusió d’Evo Morales marquen unes eleccions que apunten a una segona volta a l’octubre
Bolívia fa este diumenge la primera volta de les eleccions presidencials, unes eleccions marcades per la greu crisi econòmica i la caiguda en les enquestes dels partits d’esquerres, entre altres el Moviment al Socialisme, de l’expresident Evo Morales. Després de vint anys, els candidats conservadors partixen com a favorits.
Hi ha huit aspirants, però els més ben situats són Samuel Doria, empresari milionari i líder de l’aliança Unitat, i Jorge Tuto Quiroga, expresident fa 24 anys i candidat de l’aliança Llibertat i Democràcia. Cap dels dos, però, arribarà previsiblement al 50% dels vots, de manera que s’espera una segona volta a l’octubre.
L’exclusió de Morales per decisió judicial ha marcat la campanya. L’expresident, que viu amagat a la selva, ha cridat al vot nul: “El vot nul també és democràtic”. Mentrestant, el MAS, encara amb majoria en les institucions, podria perdre gran part del seu electorat tradicional.
El vot és obligatori i huit milions de bolivians estan convocats a les urnes per a decidir qui substituirà l’actual president, Luis Arce. A Espanya uns 80.000 ciutadans bolivians poden votar, i la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia de més població boliviana.
Incidents a Cochabamba
Al candidat presidencial Andrónico Rodríguez, actual president del Senat i antic aliat d’Evo Morales, l'han apedregat i l'han escridassat este diumenge després d’emetre el vot a Entre Ríos, al Tròpic de Cochabamba, bastió polític i sindical de l’expresident. Rodríguez, considerat “traïdor” per sectors afins a Morales, va acudir a votar a l’escola José Carrasco amb retard, després d’una xicoteta explosió a la zona. Quan es disposava a atendre els periodistes, la multitud va començar a llançar-li pedres.
