Una mutació genètica va deixar als humans sense cua

Des de l'inici dels temps, la cua ha sigut una part del cos molt útil amb diverses funcions per als animals. S'ha usat per al moviment en el cas dels peixos i altres espècies marines, mentre que per a les terrestres ha esdevingut una ferramenta per a mantindre l'equilibri —gats—, una extremitat més d'agafada —primats— o, fins i tot, una arma d'atac —escorpins—. Fa 25 milions d'anys, els antecessors dels humans tenien aquest apèndix per a subjectar-se als arbres, igual que els micos. Però, de sobte, un canvi en la cadena evolutiva va provocar que desapareguera de la branca dels homínids. Actualment, ni els orangutans, ni els ximpanzés, ni els goril·les, ni els gibons tenen cua. Tampoc, per descomptat, l'ésser humà.

Per què els homínids perderen la cua? Un nou estudi dirigit per investigadors de la Facultat de Medicina Grossman de la Universitat de Nova York ha llançat ara més llum sobre aquest misteri evolutiu: un canvi genètic podria ser la resposta. La investigació s'ha publicat aquest dimecres en la revista Nature i apunta a una mutació en els gens, compartida per humans i altres simis durant l'evolució d'aquest llinatge que hauria contribuït a la desaparició de l'esmentada extremitat.

La recerca exposa les bases genètiques del procés evolutiu, però remarca que encara es desconeix el mecanisme que va facilitar la pèrdua de la cua. Per a tractar d'aclarir-ho, l'equip científic compara en el treball l'ADN de simis sense cua i humans amb el de micos que sí que la tenen, i analitzen 140 gens relacionats amb el desenvolupament d'aquesta part del cos dels vertebrats.

La hipòtesi de partida és que la pèrdua de la cua es degué a canvis en el codi de l'ADN, és a dir, mutacions d'un o més d'ells. Després de l'examen, el grup identifica el gen Tbxt, associat al desenvolupament d'aquest apèndix, i planteja que la inserció d'un fragment d'ADN conegut com a seqüència Alu podria haver propiciat que desapareguera en l'avantpassat hominoide.

Per a provar la teoria, generaren models de ratolí que expressaven diferents formes del gen Tbxt i descobriren una varietat d'efectes en la cua. Fins i tot alguns nasqueren sense ella. "El nostre estudi comença a explicar com l'evolució va eliminar les cues, una qüestió que m'ha intrigat des que era jove", resumeix en un comunicat de la Universitat de Nova York Bo Xia, un dels científics que signa la investigació.

Es creu que la supressió de l'extremitat posterior del cos en el grup de primats que inclou goril·les, ximpanzés i humans es va produir fa uns 25 milions d'anys. Després d'aquesta escissió evolutiva, el grup de simis en què s'integren els humans actuals va evolucionar cap a la formació de menys vèrtebres en la cua, donant lloc al còccix o rabada. Encara que la raó de la pèrdua és encara incerta, algunes veus expertes proposen que aquests canvis podrien haver sorgit per a facilitar l'adaptació a la vida en terra i no als arbres.

Els gens solen influir en més d'una funció de l'organisme, per la qual cosa les modificacions que suposen un avantatge en un lloc poden ser perjudicials en un altre. En aquest sentit, l'equip d'investigació observa un xicotet repunt en els defectes del tub neural —estructura clau que es forma en les primeres etapes del desenvolupament embrionari— en ratolins amb la citada inserció en el gen Tbxt. "Futurs experiments posaran a prova la teoria que, en un antic intercanvi evolutiu, la pèrdua de la cua en els humans va contribuir als defectes congènits del tub neural, com els relacionats amb la bífida espinal, que hui es veuen en un de cada mil nounats humans", afirma Itai Yanai, un altre dels autors.