Una ciutat de 3.400 anys emergeix del riu Tigris a causa de la sequera a l'Iraq
S'ha excavat el centre urbà de l'imperi Mitanni, al Kurdistan iraquià, on s'han trobat unes 100 tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme
Un equip d'arqueòlegs alemanys i kurds ha descobert una ciutat de l'època de l'imperi Mitanni de 3.400 anys situada al riu Tigris, al Kurdistan iraquià. L'assentament va sorgir de les aigües de l'embassament de Mossul a principis d'aquest any, ja que els nivells d'aigua van baixar ràpidament a causa de la sequera extrema que pateix l'Iraq.
Els equips d'arqueologia que hi han treballat pensen que l'extensa ciutat, amb un palau i diversos edificis grans, podria ser l'antiga Zakhiku, que es creu que va ser un centre important de l'imperi Mitanni (c. 1550-1350 aC).
L'Iraq és un dels països del món més afectats pel canvi climàtic. El sud del país, en particular, fa mesos que pateix una sequera extrema i, per a evitar que els cultius s'assequen, des del desembre s'han extret grans quantitats d'aigua de l'embassament de Mossul, l'emmagatzematge d'aigua més rellevant del país. Això va provocar la reaparició d'aquesta ciutat de l'edat del bronze que va quedar submergida dècades enrere sense cap investigació arqueològica prèvia. El jaciment, al qual se li ha donat el nom de Kemune, es troba concretament en la governació de Nínive, a la regió del Kurdistan sud de l'Iraq.
No és la primera vegada que es tenen notícies d'aquest jaciment perquè els baixos volums de les preses del Tigris havien donat ja pistes sobre la ciutat mil·lenària que descansava al fons de l'embassament. Però no va ser fins al 2018 que es va poder dur a terme una breu campanya d'excavacions que es va centrar en les restes del palau de la ciutat. L'any passat i, de nou, gràcies a la sequera en la presa de Mossul, l'indret es va tornar a quedar al descobert i durant els mesos de gener i febrer d'enguany l'Organització Arqueològica del Kurdistan i la Universitat de Tübingen realitzaren excavacions noves.
Durant aquests mesos, l'equip arqueològic va haver de treballar contra rellotge per a documentar parts d'aquesta gran i important ciutat tan prompte com fora possible abans que la temporada de pluges tornara a omplir l'embassament i a cobrir les restes de Zakhiku.
L'arqueòleg kurd Hasan Ahmed Qasim, president de l'Organització d'Arqueologia del Kurdistan, i els arqueòlegs alemanys Ivana Puljiz, de la Universitat de Friburg, i Peter Pfälzner, de la Universitat de Tübingen, decidiren espontàniament dur a terme excavacions conjuntes quan el nivell de les aigües va tornar a baixar.
Una gran part de la ciutat cartografiada
En poc de temps, l'equip va aconseguir cartografiar en gran part la ciutat. A més del palau documentat el 2018, es van descobrir diversos edificis grans més: una fortificació massiva amb muralla i torres, un edifici monumental d'emmagatzematge de diverses plantes i un complex industrial. L'extens conjunt urbà data de l'època de l'imperi de Mitanni (c. 1550-1350 aC), que controlava gran part del nord de Mesopotàmia i Síria.
"L'enorme magatzem té una importància especial perquè hi deuen haver guardat quantitats enormes de mercaderies, probablement portades d'arreu de la regió", assegura l’equip d’arqueologia que afirma que "els resultats de l'excavació mostren que el lloc era un centre important a l'imperi Mitanni".
L'equip d'investigació va quedar sorprés per l'estat de conservació de les parets, algunes de diversos metres d'alçària, malgrat que estan fetes de rajoles de fang secades al sol i han estat davall de l'aigua durant més de quaranta anys. Aquesta bona conservació es deu al fet que la ciutat va ser destruïda en un terratrémol cap al 1350 aC, durant el qual l'ensorrament de les parts superiors de les muralles va soterrar els edificis.
Més de 100 tauletes cuneïformes
De particular interés és el descobriment de cinc recipients de ceràmica que contenien un arxiu de més de 100 tauletes cuneïformes. Daten del període assiri mitjà, poc després que el desastre del terratrémol assolara la ciutat. Algunes tauletes d'argila, que poden ser lletres, fins i tot encara es troben als sobres d'argila. L'equip investigador espera que aquest descobriment proporcione informació important sobre el final de la ciutat del període Mitanni i l'inici del domini assiri a la regió. "És quasi un miracle que tauletes cuneïformes fetes d'argila sense cocció sobrevisquen tantes dècades sota l'aigua", afirmen.
Per a evitar més danys per la pujada de l'aigua, els edificis excavats s'han cobert completament amb plàstics ben ajustats i farciment de grava com a part d'un extens projecte de conservació.
