Trump aposta pel canvi de règim a l'Iran i l'exèrcit de Teheran l'avisa: "Tu vas començar la guerra però l'acabarem nosaltres"

L'aviació israeliana ha bombardejat este dilluns "infraestructures militars" a Kermanshah, a l'oest de l'Iran, a 80 quilòmetres de la frontera amb l'Iraq. El 20 de juny Tel-Aviv va atacar magatzems de míssils en la mateixa zona, una zona on hi ha refineries de petroli. Este nou colp de l'exèrcit israelià té lloc després de l'entrada dels Estats Units en la guerra, bombardejant els centres nuclears iranians d'Esfahan, Natanz i Fordow. Malgrat que la justificació oficial de Washington és que Teheran no aconseguisca fabricar una bomba nuclear, el president dels Estats Units s'ha pronunciat a favor d'un "canvi de règim" al país dels aiatol·làs. "Si l'actual règim iranià no pot FER l'Iran GRAN DE NOU, per què no hi pot haver un canvi de règim?", ha escrit en la seua plataforma Truth Social.

La República Islàmica ha informat l'ONU que les forces armades del país seran les que decidisquen "el moment, la naturalesa i l'escala de la resposta proporcional de l'Iran", que van anticipar tindrà "conseqüències duradores". Este dilluns un portaveu militar (el tinent-coronel del Comandament Unificat d'Operacions Khatam al-Anbiya) ha insistit a advertir Washington de “conseqüències greus, lamentables i impredictibles”. “Senyor Trump, l'apostador. Tu vas començar la guerra, però l'acabarem nosaltres”, ha manifestat en declaracions que arreplega l'agència IRNA.

Les bases dels EUA i l'estret d'Omuz en el punt de mira

Les veus expertes apunten a les bases militars dels Estats Units com a possibles objectius militars, així com la possibilitat que la resposta de Teheran l'apliquen formacions similars. De moment Israel ha interceptat un nou dron iranià prop de l'urbs meridional d'Eilat i un míssil balístic que han fet sonar les alarmes en el centre d'Israel i Cisjordània.

El conflicte amenaça ja d'estendre's al conjunt de l'economia del planeta. El parlament iranià ha demanat el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial. Una decisió que encara ha de rebre l'aprovació d'altres òrgans, com el Consell Suprem de Seguretat Nacional. Només la possibilitat ja ha apujat els preus del petroli i ha disparat els del gas.

Putin considera els atacs "una agressió injustificada"

En mig d'esta incertesa el president de Rússia, Vladímir Putin, ha rebut este dilluns al Kremlin el ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araghchi. En una primera reacció Putin ha qualificat "d'agressió injustificada" els atacs perpetrats pels Estats Units i Israel. El mandatari rus ha enviat va els millors desitjos al líder suprem de l'Iran, Alí Jamenei, i ha subratllat que Rússia fa tot el que pot per a ajudar al poble iranià.

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha demanat valentia la Unió Europea per a "enarborar la bandera de la pau, per a defendre el dret internacional, per a dir no a la guerra i sí a la diplomàcia i a la negociació".

Netanyahu: "l'operació no es prolongarà més del necessari"

No obstant els intents de diplomàcia, Israel manté l'aposta per la via militar. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va afirmar diumenge que Tel-Aviv no prolongarà "més enllà del necessari" l'operació militar a l'Iran, però tampoc la donarà per acabada abans de complir els seus objectius.