El parlament iranià demana el tancament de l'estret d'Ormuz
La decisió final per a tancar l'estret, pel qual circula entre el 20% i el 30% del tràfic internacional de petroli, ha de prendre-la el Consell Suprem de Seguretat Nacional
El parlament iranià ha demanat este diumenge el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa entre el 20% i el 30% del tràfic internacional de cru per mar, una decisió que ha d'aprovar el Consell Suprem de Seguretat Nacional.
El general Esmaeil Kowsari, membre del Comité de Seguretat del Parlament, ha afirmat que l'hemicicle “ha aconseguit un consens” per a tancar l'estratègic estret d'Ormuz. La font no ha aclarit si la decisió de tancar l'important pas marítim la va prendre tot el parlament o només el comité del qual forma part.
En qualsevol cas, sí que ha especificat que la decisió final per a tancar l'estret ha de prendre-la el Consell Suprem de Seguretat Nacional, òrgan del qual formen part el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, diversos ministres, tres representants del líder suprem i figures de les forces de seguretat del país.
Aproximadament entre el 20% i el 30% del petroli del món circula per l'estret d'Ormuz, un pas marítim estret entre l'Iran i Oman que les autoritats perses han amenaçat de bloquejar en diverses ocasions, en resposta a les tensions amb els Estats Units i altres països occidentals.
L'anunci es fa després que els Estats Units bombardejaren esta matinada tres instal·lacions nuclears iranianes —Fordow, Natanz i Esfahan—, en els primers bombardejos estatunidencs que tenen lloc enmig del conflicte entre Israel i l'Iran.
Este mateix diumenge hi ha hagut atacs israelians contra dos objectius militars a la província de Bushehr, que acull l'única central nuclear iraniana, i una central elèctrica a Yazd, mentre que a Esfahan s'han activat els sistemes de defensa amb l'objectiu d'interceptar objectius hostils a la regió.
L'estat jueu ha atacat instal·lacions militars, civils i nuclears, a més d'hospitals i zones residencials. En eixos atacs han mort 430 persones i unes 3.500 han resultat ferides, la majoria civils a l'Iran, mentre que a Israel hi ha hagut 24 defuncions.
