La comunitat internacional crida a la diplomàcia després de l'entrada dels EUA en la guerra entre l'Iran i Israel

Les primeres reaccions internacionals a la confirmació dels Estats Units d'entrar en la guerra entre l'Iran i Israel després de dies sospesant si havia de fer-ho, no s'han fet esperar. En general, la comunitat internacional, ha fet una crida als Estats Units a actuar amb responsabilitat i inclinació a la legalitat per a evitar una escalada del conflicte al Pròxim Orient.

Un dels primers a manifestar-se després dels bombardejos dels Estats Units a diverses instal·lacions nuclears iranianes durant esta passada nit, ha sigut el secretari general de l'ONU, António Guterres. En una publicació en X, ha dit sentir-se “greument alarmat per l'ús de la força dels Estats Units contra l'Iran”, i ha advertit que “no hi ha solució militar” que substituïsca la diplomàcia.

Guterres, en un comunicat urgent emés alhora que Donald Trump compareixia, ha advertit que hi ha un risc “creixent” que este conflicte “ràpidament se'n vaja de les mans, amb conseqüències catastròfiques per als civils, la regió i el món”.

D'altra banda, el ministre d'Afers Estrangers iranià ha afirmat este diumenge que els EUA han llançat una "perillosa guerra" contra el país persa després dels atacs estatunidencs contra les tres instal·lacions nuclears, mentre Trump ha amenaçat el règim de Teheran amb més atacs "si la pau no arriba prompte".

La Unió Europea demana "un pas arrere" a totes les parts

L'alta representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, ha demanat “a totes les parts” fer “un pas arrere” per a evitar una nova escalada al Pròxim Orient. "Inste totes les parts que facen un pas arrere, tornen a la taula de negociacions i eviten una nova escalada", ha dit la representant europea.

Kallas també ha assenyalat que “no s'ha de permetre que l'Iran desenvolupe una arma nuclear, ja que suposaria una amenaça per a la seguretat internacional” i ha afegit que els ministres europeus d'Afers Estrangers debatran la situació demà a Brussel·les.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha expressat que l'Iran ha de comprometre's “a una solució diplomàtica creïble” per a “posar fi a esta crisi”, després d'una nova escalada de tensions al Pròxim Orient causada pel bombardeig dels EUA contra les principals instal·lacions nuclears de l'Iran.

Per la seua banda, el president del Consell Europeu, António Costa, s'ha mostrat “profundament alarmat” després del bombardeig dels EUA a l'Iran i ha reiterat que la diplomàcia “continua sent l'única via per a portar la pau i la seguretat a la regió”. Costa ha fet “una crida a totes les parts perquè mostren moderació i respecte pel dret internacional i la seguretat nuclear”.

Els països europeus també han instat a esgotar les vies diplomàtiques abans de continuar amb el conflicte. El Ministeri britànic d'Afers Exteriors ha convidat els ciutadans britànics a Israel i els Territoris Palestins Ocupats a registrar les seues dades per a un primer vol de retorn al Regne Unit que eixirà la setmana que ve; el president francés, Emmanuel Macron, dins d'una extensa ronda de contactes telefònics amb líders d'Orient Mitjà, ha demanat al seu homòleg iranià la represa de les converses diplomàtiques; el canceller alemany, Friedrich Merz, demana a l'Iran que entaule immediatament negociacions amb els EUA i Israel per a trobar una solució diplomàtica a la guerra; el govern en funcions dels Països Baixos reuneix este diumenge al seu Consell de Seguretat Nacional per a analitzar la "nova escalada", mentre el vice primer ministre irlandés, Simon Harris, ha ressaltat la necessitat crucial d'una "desescalada urgent i de la diplomàcia".

A més, França, el Regne Unit i Alemanya, en un comunicat conjunt, han urgit a l'Iran a no emprendre "accions que puguen desestabilitzar la regió" i han assegurat que continuaran els seus esforços diplomàtics per a evitar que el conflicte s'estenga encara més.

"El nostre objectiu continua sent impedir que l'Iran es dote d'una arma nuclear. Instem a l'Iran que entaule negociacions que conduïsquen a un acord que responga a totes les preocupacions relacionades amb el seu programa nuclear", han assenyalat.

Els països àrabs demanen fer ús de la via diplomàtica

El món àrab també ha reaccionat de manera quasi immediata a l'atac, després d'un moviment que consideren una "greu amenaça" per a la seguretat del Pròxim Orient.

"Atacar instal·lacions nuclears a l'Iran representa una greu amenaça per a la seguretat i la pau al Pròxim Orient i exposa l'estabilitat regional a greus riscos", ha dit el portaveu del govern de l'Iraq, Basem al-Auadi. "L'Iraq emfatitza que les solucions militars no poden substituir el diàleg i la diplomàcia", ha agregat en una nota compartida als mitjans en la qual reclama "calma immediata i l'obertura urgent de canals diplomàtics per a contindre la situació".

L'Aràbia Saudí també comparteix la "preocupació" per l'atac estatunidenc en un comunicat compartit en xarxes pel seu Ministeri d'Afers Exteriors, en el qual exigeix "moderació, reduir la tensió i evitar l'escalada". En la nota insta "la comunitat internacional a redoblar els seus esforços en estes circumstàncies extremadament delicades per a aconseguir una solució política".

El president del Líban, Joseph Aoun, rebutja en un comunicat un nou conflicte en la zona i adverteix que el bombardeig de les instal·lacions nuclears iranianes "amenaça la seguretat i l'estabilitat" regional, per la qual cosa va fer una crida per a "negociacions constructives" i "evitar més morts i destrucció".

El Ministeri d'Afers Exteriors d'Oman també condemna l'"agressió il·legal" i exigeix una "desescalada immediata i completa", després de recordar que la Carta de les Nacions Unides prohibeix la violació de la sobirania nacional dels Estats i el seu legítim dret a desenvolupar programes nuclears amb finalitats pacífics, els quals estan subjectes a la supervisió i vigilància de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

També Qatar insisteix en la "necessitat de detindre totes les operacions militars i de reprendre de manera immediata les negociacions i les vies diplomàtiques per a resoldre les qüestions pendents". "La perillosa tensió actual a la regió tindrà repercussions desastroses a escala regional i internacional", va alertar al mateix temps que va mostrar el "ple suport" en els esforços per a resoldre la crisi.

Hamàs ha qualificat de “flagrant violació” del dret internacional i d’“escalada perillosa” els bombardejos estatunidencs. “Esta brutal agressió constitueix una perillosa escalada, una obediència cega a les agendes de la desobedient ocupació sionista, una flagrant violació del dret internacional i una amenaça directa a la pau i la seguretat internacionals”, han dit en un comunicat en el seu compte en Telegram.

Per al grup palestí, la participació dels Estats Units en este nou conflicte representa “un exemple de la política d'imposar l'hegemonia mitjançant la força”, així com una decisió basada en “la llei de la selva”, que va descriure com a incompatible amb totes les normes i convencions internacionals.

El papa demana detindre la guerra abans que siga "una voràgine irreparable"

El papa Lleó XIV ha lamentat este diumenge les "notícies alarmants" al Pròxim Orient i ha fet una crida a la comunitat internacional a frenar la guerra "abans que es convertisca en una voràgine irreparable".

"Cada membre de la comunitat internacional té una responsabilitat moral: detindre la tragèdia de la guerra abans que es convertisca en una voràgine irreparable", ha dit el pontífex estatunidenc després del res de l'àngelus.

"Este escenari dramàtic que inclou Israel i Palestina amenaça de deixar en l'oblit el sofriment quotidià de la població, especialment a Gaza i altres territoris on la urgència d'un adequat suport humanitari es fa cada vegada més urgent", ha afegit.

"Cap victòria armada podrà compensar el dolor de les mares, la por dels xiquets, el futur robat. Que la diplomàcia faça callar les armes, que les nacions tracen el seu futur amb obres de pau, no amb la violència o conflictes sagnants", ha implorat el pontífex.

Des d'Austràlia fins a Llatinoamèrica

Els governs d'Austràlia i Nova Zelanda també s'han manifestat este diumenge, apel·lant al diàleg i a la diplomàcia al Pròxim Orient. "Continuem demanant la desescalada, el diàleg i la diplomàcia", ha dit un portaveu de l'executiu australià en un comunicat arreplegat per la cadena pública ABC. Per la seua banda, el ministre neozelandés d'Afers Estrangers, Winston Peters, ha qualificat d'"extremadament preocupant" l'acció militar i ha apuntat que "Nova Zelanda secunda fortament els esforços cap a la diplomàcia. Urgim totes les parts a reprendre el diàleg".

En ple conflicte bèl·lic entre Tel-Aviv i Teheran, tant Canberra com Wellington, les capitals d'Austràlia i Nova Zelanda, insten els seus ciutadans a abandonar la regió si tenen forma segura de fer-ho.

Igualment, el govern de Mèxic, a través de la Secretaria de Relacions Exteriors, ha fet una “crida urgent per la pau” entre les parts involucrades en el conflicte del Pròxim Orient i ha exhortat a “desescalar les tensions a la regió”.

El president de Bolívia, Luis Arce, ha condemnat “enèrgicament” el que ha considerat un “atac arbitrari” del govern dels Estats Units a les instal·lacions nuclears de la República Islàmica de l'Iran. "Bombardejar objectius d'esta naturalesa no sols posa en risc la pau regional i global, sinó que vulnera principis fonamentals del dret internacional i la Carta de l'ONU", ha indicat el mandatari bolivià en les seues xarxes socials.

En la mateixa via, “la República Bolivariana de Veneçuela condemna de manera ferma i categòrica el bombardeig executat per l'Exèrcit dels Estats Units, a sol·licitud de l'estat d'Israel, contra instal·lacions nuclears a la República Islàmica de l'Iran”, ha afirmat el canceller veneçolà, Yván Gil, en el seu canal de Telegram.

El president de Xile, Gabriel Boric, ha qualificat els atacs d'“acció contrària al dret internacional humanitari”, i ha exigit “respecte” a les normes que regeixen els conflictes armats.

“Defensarem el respecte al dret internacional humanitari en totes les instàncies. Tindre poder no autoritza a utilitzar-lo vulnerant les regles que com a humanitat ens hem donat. Encara que sigues els Estats Units”, va afirmar el president xilé en una declaració en el seu compte de X.