Un portaveu de Hamàs a la CNN: "Ningú sap quants ostatges continuen vius"
L'organització islamista assegura que Israel va matar tres ostatges en l'operació per a alliberar-ne quatre en què també va acabar amb la vida de més de 200 palestins
L'alliberament dels ostatges és la condició clau d'Israel en les negociacions del pla de pau. En queden prop de 120 disseminats per la Franja de Gaza, una zona de guerra sense llocs segur. Osama Hamdan, un portaveu de Hamàs, ha afegit més incertesa sobre la situació dels captius. "Ningú sap quants ostatges continuen vius. No en tinc ni idea. Ningú no en té”, ha admés en una entrevista a la CNN. En altres ocasions membres del grup islamista estimaven en vora quaranta els captius que ja estarien morts.
Hamdan, que forma part de la branca política de l'organització islamista, ha assegurat que en l'operació israeliana de dissabte per a alliberar quatre dels ostatges, van perdre la vida tres d'ells, inclòs un ciutadà estatunidenc, juntament amb més de 200 palestins.
El portaveu ha insistit en la cadena estatunidenca en condicionar qualsevol acord per a alliberar els ostatges a garanties d'un alto el foc permanent, la retirada completa de les forces israelianes de Gaza, "i deixar que els palestins determinen per si mateixos el seu futur".
"Llavors, estarem llestos per a parlar d'un acord just sobre l'intercanvi de presoners”, ha subratllat. Israel sempre s'ha negat a valorar la fi de la guerra, més enllà d'una pausa militar temporal, fins que extermine Hamàs.
La segona etapa de l'acord de pau, clau en les negociacions
El pla, amb suport dels Estats Units i aprovat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, estableix que hi hauria un alto el foc de sis setmanes en el qual alguns ostatges serien intercanviats per presoners palestins i l'exèrcit israelià es retiraria de les zones poblades de Gaza.
La segona fase posaria fi a la guerra i activaria la retirada total d'Israel de Gaza, després de noves negociacions entre les dos parts. Hamdan ha dit que a Hamàs li preocupa que Israel no tinga intenció de tirar avant amb esta segona etapa, per a la qual insisteixen en la necessitat de garanties.
El president dels Estats Units, Joe Biden, situa la pilota de les negociacions en el costat de Hamàs, a qui el secretari d'estat dels EUA, Antony Blinken, va acusar este dijous d'haver proposat "massa canvis". "Hamàs ha de fer el pas", ha manifestat Biden en la cimera del G7, on ha dit que encara no ha perdut l'esperança.
L'atac del 7 d'octubre, “una reacció contra l'ocupació” israeliana
El líder de Hamàs va eludir repetidament contestar a qualsevol pregunta sobre el paper de l'organització jihadista en el sofriment dels palestins a Gaza, on Israel ha matat més de 37.000 persones, la majoria dones i xiquets.
Tanmateix, ha negat que utilitze els civils com a escuts humans a Gaza i assegura que les informacions que s'han difós no són més que intents de pressionar Hamàs i posar el poble palestí en contra seua.
D'altra banda, ha justificat la massacre del 7 d'octubre en territori israelià, en els quals van morir més de 1.200 persones i Hamàs en va segrestar 250, com “una reacció contra l'ocupació” israeliana. “Qui està a càrrec o n'és responsable d'això és l'ocupació (israeliana). Si et resisteixes a l'ocupació, [els israelians] et mataran; si no et resisteixes a l'ocupació, [els israelians] també et mataran i et deportaran fora del teu país. Aleshores, què se suposa que hem de fer? Simplement esperar?”, va raonar en l'entrevista.
Tres dones i un xiquets morts en un bombardeig israelià
L'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza ja ha superat els 250 dies. Almenys tres dones i un xiquet han mort morir en la matinada d'este divendres en bombardejos israelians a la ciutat de Gaza, en el nord de la Franja. L'aviació també ha atacat el camp de refugiats de Bureij i habitatges de Deir al-Balah, en el centre de l'enclavament.
Alhora, continuen les operacions sobre Rafah, al sud, d'on han fugit més d'un milió de persones. Estos palestins s'han traslladat a les platges d'Al Mawasi i altres punts del sud i centre del territori.
L'exministre del gabinet de guerra demana eleccions
L'exministre del gabinet de guerra Benny Gantz, ha demanat convocar eleccions durant una entrevista amb Channel 12, la cadena més vista del país. L'exgeneral va abandonar l'executiu de concentració el diumenge entre acusacions contra el primer ministre Benjamin Netanyahu per la falta d'estratègia i per anteposar criteris polítics als tàctics. Rival de Netanyahu amb la formació Unitat Nacional, Gant és hui una de les figures més valorades per la societat israeliana.
