La proposta de pau per a la Franja de Gaza entra en hores crítiques

La proposta de pau per a la Franja de Gaza entra en hores crítiques. Els Estats Units ja han rebut la resposta de Hamàs al pla de Joe Biden i han avançat que es pronunciaran només l'haja revisada. Washington veu com un senyal esperançador el suport dels islamistes a la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que empara la proposta. Però en un comunicat conjunt de Hamàs i la Jihad Islàmica sobre el pla, n'han donat una de freda i una de calenta. D'una banda, han expressat la disposició "positiva" a aconseguir un acord d'alto el foc. Però d'altra han insistit en el requisit d'un calendari perquè Israel es retire totalment de Gaza, un fet que Tel-Aviv sempre ha condicionat a l'extermini de Hamàs. En els detalls del text, que només coneixen els mediadors, hi ha l'oportunitat per a la treva. El govern d'Israel ha interpretat estes condicions com un rebuig a la proposta d'alto el foc.

La possibilitat de pau penja d'un fil, com ho fa cada dia la vida de milers de gazians, en un territori que no té cap zona segura. L'aviació i l'artilleria israeliana mantenen els bombardejos, que en les últimes hores han matat set persones més a la ciutat de Gaza i han causat una xifra indeterminada de persones ferides. En el conjunt del territori, Israel ja ha matat més de 37.000 persones, la majoria dones i xiquets, segons el balanç de les autoritats de Hamàs a la Franja.

ONU: L'estratègia d'Israel és causar el màxim dany a Gaza

Entre les massacres recents hi ha l'assassinat de 274 palestins en el rescat de quatre ostatges israelians en un campament de refugiats. L'ONU ha advertit que la matança de civils podria constituir un crim de guerra. Israel defén que el fi justifica els mitjans i rebaixa a cent els morts.

Hores després, la Comissió Internacional i Independent d'Investigació dels Territoris Palestins es manifestava amb més rotunditat. En el primer informe sobre l'atac de Hamàs i la resposta militar israeliana, ha atribuït els milers de morts de civils palestins i la destrucció total del territori a una estratègia deliberada per a causar el màxim dany al territori, on denuncia que Israel està emprant la fam com a arma de guerra i la població palestina com a ostatge d'objectius militars i polítics. El document, de 200 pàgines, acusa de crims de guerra i contra la humanitat tant l'exèrcit de Tel-Aviv com Hamàs i altres milícies palestines.

Sis palestins més, abatuts a Cisjordània

L'escalada de violència a la Cisjordània ocupada també reclama atenció. Les tropes d'Israel han matat sis palestins i n'han ferit dos més, que estan greus, en una batuda al llogaret de Kafr Dan, prop de Jenin. L'exèrcit israelià identifica com a "terroristes" quatre dels morts. Des del principi de l'any ja ha matat almenys 213 palestins, inclosos 40 menors; prop de la meitat dels 520 que van morir el 2023. Del costat israelià, han mort el 2024 catorze persones, sis d'ells civils.

Noranta coets llançats des del Líban contra Israel

El front del Líban també continua donant maldecaps als dos costats de la frontera. Tel-Aviv ha denunciat el llançament d'almenys noranta coets des del país veí cap a diferents punts del nord d'Israel, inclosa la regió de Baixa Galilea, on les alarmes no han deixat de sonar durant tot el matí. Es tractaria d'un dels majors atacs llançats des de territori libanés des d'octubre, quan els projectils van arribar per primera vegada a la ciutat de Tiberíades, a 65 quilòmetres de la frontera.

Els combats a la frontera de les tropes d'Israel amb la milícia libanesa de Hezbol·là s'han intensificat des del començament de l'ofensiva a Gaza. Dimarts, Israel va bombardejar un suposat complex del grup xiïta a Baalbek, una localitat de l'est del país, lluny de la frontera, que ara ha respost Hezbol·là amb els coets. Des del set d'octubre han mort almenys 482 persones en el conflicte, la major part del costat libanés, inclosos 90 civils. Al nord d'Israel han perdut la vida 25 persones, 10 d'ells civils.