Un equip d’investigació espanyol crea 132 embrions barreja de mico i huma

L’objectiu és estudiar com s’integren les cèl·lules humanes amb altres espècies per poder generar òrgans humans per a transplantaments

Un equip d’investigació espanyol crea 132 embrions barreja de mico i huma

La revista científica 'Cell' ha publicat hui els resultats d’aquest experiment mitjançant el qual un equip d’investigació espanyol ha aconseguit crear, en un laboratori de la Xina, 132 embrions amb una barreja de cèl·lules de mico i humà.

Per a aconseguir-ho, l’equip dirigit per Juan Carlos Izpisua ha fecundat una desena d’òvuls de MACACO menjacarrancs (Macaca fascicularis) amb espermatozoides de la mateixa espècie fins a aconseguir 132 xicotets embrions, amb 110 cèl·lules animals per cadascun d'ells. Posteriorment els han afegit 25 cèl·lules humanes prèviament reprogramades amb un còctel químic per a ser capaços de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula. Dèneu dies després de la fecundació, el resultat és un embrió amb un mix d’unes 10.000 cèl·lules amb un percentatge humà del 7% com a màxim.

Aquest embrió que combina l’ADN de dos espècies diferents és el que en ciència s’anomena l'embrió quimera, en referència a la criatura mitològica amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp.

La idea de l’equip de Izpisua és poder arribar a generar òrgans humans per al transplantament en porc, però les quimeres de mico i humà ofereixen una informació molt útil sobre com es desenvolupen i integren les cèl·lules humanes i com es comuniquen amb diferents espècies. Això, en última instància, serveix per a perfeccionar la creació d'una altra classe de quimeres i millorar el seu ús.

Controvèrsia ètica

L’experiment no està exempt de connotacions ètiques. De fet, Izpisua i el seu equip han rebut crítiques. Per exemple, per part de la biòloga britànica Christine Mummery, presidenta de la Societa Internacional per a la Investigació amb Cèl·lules Mare, alerta que las quimeres d'humans i animals “estan traspassant els límits ètics i científics establits”.

Per la seua banda, Izpisúa assegura que la finalitat dels estudis no és més que comprendre i millorar la salut humana, i ha assegurat a fonts de l’agència Efe que el treball va ser revisat "a fons i de manera exhaustiva" a nivell institucional per especialistes en bioètica independents i organismes reguladors. "Tot el nostre treball es regeix sempre per les directrius ètiques i legals vigents, i se sotmet a revisió i aprovació de tots els comités pertinents", ha afegit.

També et pot interessar