La ultradreta de Meloni guanya per primera vegada les eleccions a Itàlia

La coalició encapçalada per la postfeixista aconsegueix el 44% dels vots en uns comicis marcats per una abstenció històrica. El socialdemòcrata Letto dimiteix com a líder de l'oposició després de la desfeta electoral del Partit Demòcrata

Giorgia Meloni, guanyadora de les eleccions italianes
Giorgia Meloni, guanyadora de les eleccions italianes / Guglielmo Mangiapane (Reuters)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
26 de setembre 2022 - 08:59 Actualitzat: 26 de setembre 2022 - 15:21

Itàlia s'escora més a la dreta. La coalició formada per Germans d'Itàlia (FdI), la Lliga i Forza Italia (FI) ha guanyat les eleccions generals amb majoria absoluta, segons les projeccions dels resultats escrutats, amb vora el 44% dels vots. La dirigent d'extrema dreta Giorgia Meloni, de 45 anys, serà la primera dona al capdavant d'un govern al país, el més de dretes des del final de la Segona Guerra Mundial. Serà la primera vegada que un partit nascut a l'ombra del feixisme de Mussolini dirigeix la tercera economia més gran de la Unió Europea. 

"Governarem aquesta nació per a tots els italians [per a] exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguen estar orgullosos de ser-ho", ha dit en les primeres declaracions públiques una Meloni somrient, favorita per a rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar executiu. Ha comparegut amb un to institucional, mesurat i allunyat dels encesos discursos que ha protagonitzat durant la campanya electoral. "És el temps de la responsabilitat", ha emfatitzat la guanyadora de la nit, que també s'ha queixat d'haver "patit una campanya violenta i agressiva". "Però Itàlia i la Unió Europea necessiten la contribució de tots davant la situació complexa en la qual ens trobem", ha afegit.

L'aliança entre Meloni (FdI), el sobiranista Matteo Salvini (Lliga) i el conservador Silvio Berlusconi (FI) arrasa entre l'electorat i aconsegueix majoria absoluta tant en la Cambra de Diputats com al Senat. S'ha quedat molt prop, de fet, de copar els dos terços del Parlament, cosa que li permetria canviar la Constitució sense necessitat de consens.

Germans d'Itàlia és el partit més votat amb un 24,6%, un percentatge que sextuplica el resultat de les eleccions de 2018 (4,3%). Meloni ha representat en l'última legislatura l'única oposició a l'anterior govern de Mario Draghi i representa el canvi millor que cap altre polític italià, en ser jove i dona, encara que el feminisme no és una de les seues batalles. La pujada meteòrica de FdI contrasta amb el resultat dels altres dos socis de la coalició, que obtenen els pitjors resultats de la història: un 8,5% la Lliga de Salvini i un 8% Forza Italia de Berlusconi. L'aclaparadora victòria del tripartit maquilla la desfeta electoral, però no deslliura Salvini d'assumir el paper d'acompanyant de Meloni en l'executiu després que el seu partit s'haja quedat molt lluny del 17% de les passades eleccions.

La contundent victòria de la formació encapçalada per Meloni s'ha vist afavorida per la gran abstenció que ha marcat les eleccions italianes. La participació ha caiugut a vora el 64% —en els comicis de 2018 fregava el 73%— i és la pitjor dada de la història en uns comicis generals, segons les xifres del Ministeri de l'Interior. L'afluència cau en tot el país, però sobretot al sud. Es confirmen així els sondejos de les últimes setmanes, que donaven una abstenció rècord del 35%.

Letta, primera víctima del cicló de l'extrema dreta

Al costat contrari de l'espectre polític, la desunió de l'esquerra ha castigat qualsevol possibilitat d'alternativa a la dreta. La coalició progressista fracassa amb vora el 26% dels vots. El Partit Demòcrata (PD), soci més gran, és la principal víctima electoral de la nit després d'afonar-se fins al 18,7% dels vots. Un resultat comparable al de 2018, el pitjor de la història per a aquest partit. El líder del PD, Enrico Letta, ja ha dimitit del càrrec i ha dit que no tornarà a presentar-se a la direcció del partit en el congrés previst al març que renovarà els òrgans directius. Ha promés que el PD serà una oposició "dura i intransigent", i no permetrà que "Itàlia isca del cor d'Europa i dels valors europeus". Letta ha intentat formar sense èxit un front ampli per a "frenar la dreta" i els resultats electorals mostren que si s'hagueren aliat el PD, el Moviment 5 Estreles (M5S) i els centristes haurien pogut aconseguir-lo, ja que la llei electoral beneficia les grans coalicions.

Juntament amb Meloni, l'altre gran protagonista de la nit és Giuseppe Conte, l'exprimer ministre que es va convertir en líder de l'M5S i que ha aconseguit situar la formació com el tercer partit del país, amb el 16,5%. Un resultat per damunt del que li donaven els sondejos previs i quan semblava condemnat al fracàs a causa de les guerres internes de la formació. Precisament ha sigut al sud d'Itàlia, on més s'ha notat l'abstenció, on l'M5S ha obtingut els millors resultats. Destaquen per exemple el 40% dels sufragis a Nàpols. Els motius que expliquen el percentatge estan en la lluita de la formació populista per mantindre algunes mesures socials, com la renda de ciutadania per a les persones més vulnerables.

Finalment, els centristes d'Acció, de l'exministre Carlo Calenda, que no ha obtingut l'escó al Senat pel qual concorria, i Itàlia Viva, de l'exprimer ministre Matteo Renzi i antic líder del PD, arriben al 7,3%.

Què cal esperar del nou govern?

Amb seguretat, perquè així ho han anunciat els membres de la coalició guanyadora, que s'impulsaran polítiques més dures contra les migracions, i també retallades en els drets de les dones i les persones LGTBI. No està tan clar, però, que hi haja canvis en política econòmica. Itàlia està pendent de rebre 200.000 milions d'euros procedents del fons de recuperació davant la pandèmia de la Unió Europea, uns diners que estan subjectes al compliment de determinades condicions.

També et pot interessar