La UE tanca un acord de mínims per a intentar abaratir el gas

Espanya reclama més ambició en les mesures, ja que el pacte plasma compromisos però no especifica com, quan ni quant es limitaria el preu

Roda de premsa de la presidenta de la CE, Ursula von der Layen, i el president del Parlament Europeu, Charles Michel
Roda de premsa de la presidenta de la CE, Ursula von der Layen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel / Piroschka van de Wouw (Reuters)

Els països de la Unió Europea han tancat la matinada d'aquest divendres un acord pel qual es comprometen a desenvolupar fórmules que puguen limitar els preus de l'energia en tot el bloc comunitari. La reunió deixa aquest primer pacte de mínims, que plasma voluntats i marca el full de ruta que cal seguir per a rebaixar la factura energètica de cara els pròxims mesos, però no especifica mesures concretes.

Sí que s'ha aprovat un document, a proposta de la Comissió Europea (CE), en què s'arreplega el compromís de treballar de manera "urgent" en un sistema que permeta dissenyar un límit al gas en "episodis de preus excessius", així com estendre l'anomenada "excepció ibèrica" a tots els estats membres de la UE i impulsar un mecanisme voluntari de compres conjuntes d'aquest hidrocarbur. Ara seran els responsables d'Energia dels Vint-i-set els que hauran de definir les mesures exactes en una cimera extraordinària de caràcter "tècnic" que tindrà lloc dimarts, segons ha avançat la en roda de premsa la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen. La cap de l'executiu comunitari ha assegurat que la UE no té "tabús" en el debat energètic.

Després de més d'onze hores d'"intenses, però constructives," negociacions, els caps d'Estat i de govern de la UE han arribat a un pacte polític de mínims pel qual s'acosten postures entre el bloc de països més intervencionistes —amb Espanya, França, Bèlgica i Grècia al capdavant— i un altre molt poc inclinat a adoptar mesures que puguen alterar els mercats i comprometre el subministrament de gas —format per Alemanya, els Països Baixos, Hongria i els països nòrdics i bàltics—.

"El primer objectiu és fer baixar els preus del gas", ha assenyalat després de la trobada el president francés, Emmanuel Macron, qui ha destacat com a mesura més important el consens per a crear un "corredor de preus dinàmic i temporal per a les transaccions de gas natural", segons el text pactat pels Vint-i-set. Si aquest límit, el cost de l'energia baixarà “mecànicament”, ha afegit. La iniciativa, però, és vista amb recel per diverses capitals europees, que temen que imposar aquestes condicions espante els vaixells de gas natural liquat i la UE no puga reemplaçar el gas que a penes li arriba ja de Rússia. "És com anar a un bar i dir-li al cambrer que vols pagar la meitat per la cervesa. No ocorrerà. Els clients no poden reduir els preus de l'energia. Només la diversificació i la competència poden", tuitejava el primer ministre hongarés, Viktor Orbán, durant la cimera dels Vint-i-set celebrada a Brussel·les aquest dijous. 

Els líders de la UE també han encarregat a la Comissió que estudie l'extensió a la resta del "mecanisme ibèric" que ja s'aplica a Espanya i Portugal i que limita el contagi de la carestia del gas en el mercat elèctric. De nou, molts països reclamen un sistema com el peninsular, però altres temen que això puga incrementar el consum de l'hidrocarbur o que els diners dels consumidors europeus utilitzats per a finançar el sistema facen que es beneficien d'importacions d'electricitat barata de la UE països no comunitaris, com el Regne Unit, Suïssa o els balcànics. Per això, s'ha acordat demanar a l'executiu europeu que elabore una "anàlisi de cost i benefici" abans d'europeïtzar el sistema d'Espanya i Portugal, dos països amb la particularitat de tindre molta energia renovable, poc gas en la generació elèctrica i escasses interconnexions amb la resta de la UE.

El tercer punt destacat de les conclusions pactades és crear un sistema de compres conjuntes de gas, però que serà de caràcter voluntari. Només serà obligatori que, per al 15% de les reserves (entorn del 3,5% del consum total de la UE), les companyies hagen de presentar una proposta de compra conjunta. "Les companyies hauran d'agregar la demanda. Les ofertes arribaran i les empreses tindran llibertat per a acceptar-les o no", ha resumit Von der Leyen.

La cimera dels Vint-i-set ha començat amb el canceller germànic, Olaf Scholz, escorat en l'immobilisme en què porta instal·lat un any pel que fa a política energètica i ha estat marcada per una distància cada vegada més gran en l'eix francoalemany que funciona de columna vertebral de la UE.

Espanya demana "més ambició" en les mesures

Les conclusions, ambigües en alguns punts i limitades en uns altres amb salvaguardes, deixa impressions variades entre els líders europeus. Al final de la reunió del Consell Europeu, el govern espanyol ha reclamat a la UE "més ambició" per a adoptar mesures que frenen els alts preus de l'energia. Altres, com el primer ministre belga, Alexander de Croo, han fet una lectura més positiva.

També et pot interessar