Trump ajorna l’entrada en vigor dels aranzels, que queden fixats en el 15% per a Europa
Castiga el Canadà amb gravàmens del 35%, mentre que l’acord amb la Xina està encara en l’aire i continuen les negociacions
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat el seu nou pla aranzelari, un pla més que finalment entrarà en vigor un poc més tard del previst, el 7 d’agost, i que contempla gravàmens del 30% per a certs països, els que no van tancar un acord comercial a temps. Els aranzels de la Unió Europea, que també es retarden fins a la setmana vinent, queden en el 15%. Prou més alts queden, en canvi, els del Canadà, fixats en el 35% com a càstig després d’anunciar este país el reconeixement a l’estat palestí. Pel que fa als aranzels que imposaran els Estats Units a la Xina, estan per definir encara.
Els productes que exporte la Unió Europea al mercat nord-americà hauran de pagar un 15% d’aranzels. Inicialment, estava previst que este acord entrara en vigor este divendres, amb el començament d’agost, però al remat Trump ho ha ajornat una setmana.
Com encaixa la UE l’acord?
L’acord final assolit entre Washington i Brussel·les no ha deixat indiferent ningú i pot obrir una bretxa entre els socis comunitaris. En el millor dels casos, l'acord ha sigut rebut en el si d’Europa amb certa resignació per l'amenaça inicial de Trump d'imposar aranzels del 30% als productes procedents de la Unió Europea. Després d’esta alerta, el fet que els aranzels hagen quedat reduïts a la meitat, al 15%, ha donat un respir als països europeus.
En canvi, des dels Estats Units, l'administració Trump ha venut l'acord com una de les seues grans victòries. La lectura que han fet des de la Casa Blanca és que el president és qui té totes les cartes a la mà i qui pren les decisions. Tot i que l'acord s'ha anunciat com a tancat, falta concretar-lo per escrit. Per este motiu, els 27 estats membres encara intenten negociar excepcions a productes concrets.
L'esquerra europea creu que s'ha cedit massa en les negociacions i França ha sigut el país que més ha alçat la veu en esta qüestió. El ministre de finances francés, Eric Lombard, es queixa que a la Unió Europea li ha faltat energia i que ha de millorar la capacitat de ser temuda. Reivindicava més pes en les negociacions.
Les contraprestacions d'Europa
A canvi de la rebaixa aranzelària, Europa ha acceptat els gravàmens del 15% i comprar energia per valor de 640.000 milions d'euros, a més d'invertir 550.000 milions en els Estats Units. I això, sense comptar que també Europa haurà de comprar una quantitat d'armament per determinar. A canvi, els productes dels Estats Units no pagaran cap aranzel.
En el cas de la Xina, Washington i Pequín van arribar a un acord temporal pel qual els Estats Units va rebaixar del 145% al 30% els seus aranzels, mentre que la Xina va reduir del 125 al 10% els impostos sobre béns estatunidencs. També van eliminar restriccions a l'intercanvi comercial de béns clau, com les terres rares i els semiconductors.
Els dos països es troben enmig de negociacions per a arribar a un pacte definitiu abans que expire esta pausa el 12 d'agost, un termini que podria allargar-se per a propiciar l'èxit d'unes converses que "marxen bé", segons va avançar Trump esta setmana sense oferir detalls clars sobre avanços en el diàleg.
A més d’estos aranzels globals, es mantenen vigents els que Trump va establir en el seu moment a l'alumini i a l'acer, que ascendixen al 50%, i va ratificar que diversos productes fabricats amb coure rebran idèntic gravamen a partir de l'entrada en vigor dels nous gravàmens.
Els arguments per a penalitzar el Canadà
Pel que fa al Canadà, la Casa Blanca ha anunciat que els seus productes es gravaran amb aranzels del 35%. Trump considera que el país “no ha cooperat per a frenar el flux constant de fentanil i altres drogues il·lícites” i ha pres represàlies contra els Estats Units per les accions del president per a fer front a esta amenaça inusual. A este argument, s’afig el malestar del país nord-americà després que el Canadà anunciar el reconeixement a l’estat palestí.
