El calcer valencià alerta que la guerra aranzelària de Trump ja frena les exportacions respecte del 2024
Vicente Pastor, nou president d'Avecal, assenyala les empreses tradicionals de l'Alt Vinalopó com les més afectades per la nova política comercial adoptada pels EUA
El terratrémol aranzelari provocat per Donald Trump des dels Estats Units ja passa factura a les exportacions valencianes si es comparen les dades actuals del sector amb les del 2024. És l'advertència que ha llançat Vicente Pastor, nou president de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calcer (Avecal), entrevistat este divendres en Les notícies del matí.
L'empresari, que ostentarà la funció de representació en la patronal del calcer en substitució de la consellera d'Indústria, Marián Cano, ha apuntat en declaracions a À Punt Ràdio que ja el balanç d'este 2024 ha sigut negatiu, amb una caiguda general del 10% en les exportacions de calcer valencià. Segons ha explicat, la situació d'incertesa provocada per la tornada de Trump a la Casa Blanca i el seguit d'anuncis que ha llançat indiscriminadament per a perfilar la nova política comercial dels Estats Units ha capgirat el tauler geopolític i està ressentint l'activitat exportadora en moltes empreses.
L'efecte immediat en el sector del calcer, a l'espera que entren en vigor les tarifes anunciades per a la Unió Europea —si res canvia, serà l'1 d'agost—, s'ha traduït en un augment de la pressió en els compradors i empreses, que han tractat d'avançar tot el possible l'enviament de la mercaderia als Estats Units, ha explicat Pastor. Això, a curt termini, ha generat un efecte rebot en el primer trimestre del 2025 perquè les exportacions han crescut respecte del mateix període de l'exercici anterior. Però el mes d'abril ja arreplega els efectes de la frenada pels aranzels, amb una caiguda del 34%, ha matisat. "Està clar que la tendència d’esta situació d’incertesa està començant ja a passar factura. Ho véiem vindre", ha alertat. I creu que en el pròxim trimestre el colp serà encara més dur i s'evidenciarà més la reducció de les compres, perquè "la temporada d’hivern, que ja hauria d’estar eixint de les fàbriques cap al mercat nord-americà, ha patit moltes retallades".
Només abril suposa una caiguda per damunt del 34% en les exportacions als Estats Units, està clar que esta situació d’incertesa ja comença a passa factura
La temporada d’hivern, que ja hauria d’estar eixint de les fàbriques cap al mercat nord-americà, ha patit moltes retallades
El líder de la patronal del calcer ha assenyalat, en este sentit, que la guerra aranzelària pot afectar sobretot les empreses valencianes més representatives del calcer valencià tradicional, arrelades al Vinalopó Mitjà: Petrer, Elda, Sax, Monòver... Tal com ha indicat, "són zones més exposades al mercat nord-americà en general", i per això caldrà seguir amb deteniment de com evolucionen. Però, més enllà d'este clúster, el sector alerta que hi ha empreses localitzades en altres poblacions que centren l'activitat exportadora en els Estats Units i que quedaran molt colpejades quan entren en vigor els aranzels.
En este sentit ha aclarit que, encara que el mercat estatunidenc concentra entorn d'un 10% de les exportacions globals del calcer valencià, hi ha negocis locals que tenen quasi la meitat de la producció bolcada en este país. "Un 10% no és un desastre a escala macroeconòmica, però sí que pot ser-ho si la teua empresa exporta entre un 40% o un 50% als Estats Units", ha dit. Per això, el president d'Avecal ha defensat que les administracions hauran de fer un "treball quirúrgic" en el sector per a detectar les marques que puguen quedar més afectades que altres.
Impuls al mercat autòcton
Pastor també ha assenyalat la importància d'impulsar el mercat interior a Espanya, i ha anticipat que treballen amb altres sectors manufacturers valencians per a poder plantejar una campanya al govern valencià i espanyol amb l'objectiu de potenciar el consum de productes nacionals.
Finalment, l'empresari ha criticat la diferent vara de mesurar de la Unió Europea per als productes fabricats ací i fora de l'àmbit comunitari, i ha lamentat que la "càrrega burocràtica" i "l'excés de regulació" fan que siga molt difícil competir amb tercers països. A parer d'ell, Brussel·les hauria de ser més flexible amb les normatives per a poder produir en igualtat de condicions: "No demanem que impose més barreres, però sí que exigisca i controle amb les mateixes mesures que se'ns demana als productors d'ací. La normativa s'ha de complir tant els que fabriquem dins com fora de la UE", ha opinat.
