Trasplanten dos renyons de porc modificats genèticament a un pacient amb mort cerebral als Estats Units

Aquests resultats positius demostren com els xenotrasplantaments podrien resoldre la crisi d'escassetat d'òrgans a tot el món

L'equip mèdic que ha realitzat el transplantament
L'equip mèdic que ha fet el trasplantament / UAB

Un equip d'investigadors estatunidencs ha aconseguit trasplantar amb èxit dos renyons de porc modificats genèticament a un humà que es trobava en mort cerebral. Aquests resultats positius demostren com els xenotrasplantaments podrien resoldre la crisi d'escassetat d'òrgans a tot el món, segons destaquen els autors en un article publicat en la revista American Journal of Transplantation.

Els encarregats d'aquest xenotrasplantament en fase d'assaig clínic són investigadors de la Facultat de Medicina Heersink, de la Universitat d'Alabama a Birmingham, els Estats Units.

Els renyons trasplantats procedien de porcs que havien sigut modificats genèticament amb deu edicions genètiques clau que poden fer que els renyons siguen aptes per al trasplantament en humans. Aquest procés demostra la viabilitat a llarg termini del procediment i com podria funcionar aquest trasplantament en el món real.

Els renyonsvan filtrar sang, van produir orina i, cosa que és més important, no van ser rebutjats immediatament. Els renyons van continuar sent viables fins al final de l'estudi, 77 hores després del trasplantament.

La possibilitat de trasplantar òrgans d'animals a persones s'investiga des dels anys noranta del segle passat i ara és quan es comencen a albirar els primers èxits. Aquest és el tercer xenotrasplantament conegut en els últims mesos.

És la primera vegada que es dona a conéixer el trasplantament de dos renyons de porc en l'abdomen d'un ésser humà i la primera ocasió en la qual la cirurgia es descriu en una publicació científica.

Segons els seus responsables, suposa un pas més cap a "un futur en el qual el subministrament d'òrgans satisfaça la tremenda necessitat".

El model Parsons

Els investigadors reconeixen l'aportació del trasplantat, Jim Parsons, de 57 anys, perquè "ajuda a obrir les portes del futur dels trasplantaments d'òrgans. Com que els seus òrgans no eren aptes per a la donació, la seua família va permetre que la UAB li mantinguera connectat a un respirador perquè el seu cos continuara funcionant durant l'estudi.

Jim Parsons en un imatge d'arxiu
Jim Parsons en un imatge d'arxiu / UAB

"El senyor Parsons i la seua família ens van permetre replicar amb precisió com realitzaríem aquest trasplantament en un ésser humà viu. La seua gran contribució salvarà milers de vides, i això podria començar en un futur molt pròxim", reconeix la doctora Jayme Locke, cirurgiana principal de l'estudi. A causa de la seua donació, han proposat que es conega com el model Parsons'.

També et pot interessar