El Suprem argentí confirma la condemna a sis anys de presó per a l'expresidenta Fernández de Kirchner
La decisió suposa un dur colp per al peronisme, perquè ara queda inhabilitada com a candidata a les eleccions legislatives i té cinc dies hàbils per a presentar-se davant del tribunal
El Tribunal Suprem de l'Argentina ha rebutjat tots els recursos que havia presentat la defensa de l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner (2007-2015) i ha deixat en ferm la condemna a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per a exercir càrrecs públics dictada contra ella el 2022 per irregularitats en la concessió d'obres viàries. La decisió judicial, adoptada per unanimitat pels tres magistrats que integren l'alt tribunal, aboca Fernández a una possible detenció immediata per tal que complisca la condemna. L'exmandatària peronista ha qualificat la seua situació com un cas de lawfare, és a dir, persecució judicial i política.
"Les sentències dictades pels tribunals anteriors s'han fonamentat en la prova profusa produïda (...) sense que s'haja demostrat de cap manera que la decisió apel·lada no derive raonadament del dret vigent d'acord amb les circumstàncies particulars comprovades en la causa, ni que durant el procés s'haja vulnerat alguna garantia constitucional", afirma la resolució signada pels jutges Horacio Rosatti, Carlos Rosenkrantz i Ricardo Lorenzetti. I afigen: "El procés oportú ha sigut salvaguardat i la recurrent ha obtingut una sentència fundada en la llei".
El veredicte del Suprem argentí ratifica així la condemna en segona instància per a la reconeguda política, dona de l'expresident Néstor Kirchner, per irregularitats en la concessió d'obres públiques a la província de Santa Cruz (sud). Ara s'ha de remetre al tribunal oral federal 2 perquè el titular, el jutge Jorge Gorini, execute la sentència dictada el 2022, cosa que significa que les forces de l'orde podrien arrestar-la en les pròximes hores o dies. La defensa de Fernández pot sol·licitar al jutge que concedisca a l'expresidenta el benefici de la presó domiciliària per ser major de 70 anys, després que en complira 72 el febrer passat.
La resolució del Suprem ha suposat un dur colp al peronisme, que encara no s'ha recuperat de la victòria de Javier Milei en les passades eleccions presidencials. Ha arribat huit dies després que Fernández anunciara candidatura com a legisladora en els comicis legislatius a la província de Buenos Aires, previstes per a setembre. Com que la confirmació de la sentència s'ha conegut abans de la data de presentació oficial de les candidatures per als comicis, prevista el pròxim 19 de juliol, la política queda ara impossibilitada de competir en eixa elecció i qualsevol altra.
La causa per la qual va ser condemnada, coneguda com Vialitat, va investigar suposades irregularitats en l'adjudicació de 51 obres viàries a la província de Santa Cruz a companyies de l'empresari Lázaro Báez durant els governs de Néstor Kirchner (2003-2007) i Cristina Fernández (2007-2015). A ella la condemnaren el 2022 per administració fraudulenta, encara que no l'arrestaren pels furs que llavors tenia com a vicepresidenta del país i a la instància pendent de revisió per part de la Cambra de Cassació Penal. El novembre de 2024 la sala IV de la Cambra Federal de Cassació Penal va confirmar la condemna contra Fernández, que va recórrer al Suprem.
En declaracions dilluns a la seu del seu partit, en vespres de la decisió judicial definitiva, la peronista va definir el Tribunal Suprem com la "guàrdia pretoriana del poder econòmic" i s'ha mostrat convençuda que no és casualitat que s'haja adoptat just en este moment.
