Néstor Kirchner i Cristina Fernández eren els verdaders beneficiaris de la xarxa de suborns

El jutge Claudio Bonadio, que s'ocupa de la causa de la presumpta xarxa de suborns durant els successius governs dels Kirchner a l'Argentina, va informar anit, 24 d'agost, per primera vegada, sobre el transcurs de les investigacions. Segons els indicis, Néstor Kirchner (president entre 2003 i 2007), Cristina Fernández (presidenta entre 2007 i 2015) i Julio de Vido (en diferents ministeris entre 1991 i 2015) serien els verdaders beneficiaris de la xarxa de suborns que va tindre lloc durant els seus governs. També hi estan imputats diferents exfuncionaris i empresaris d'obra pública.

El cas va començar quan Bonadio va rebre còpia de les anotacions, fotografies i filmacions efectuades per Óscar Centeno, que era xòfer de De Vido en l'època en què era ministre d'obres públiques i, per tant, el ministre que més pressupost gestionava, i de Roberto Baratta, subsecretari de coordinació d'aquesta mateixa cartera i la seua mà dreta.

Els quaderns de les coimas

Durant 10 anys, Óscar Centeno va anotar en huit quaderns els noms i les xifres referents a les coimas o suborns que diferents empresaris i funcionaris entregaven i cobraven regularment en bosses plenes de milions de dòlars. Aquests quaderns, que va publicar el diari La Nación, contenen tota classe de detalls, com ara adreces, quantitats, dates i moviments. La major part dels suborns els cobraven per adjudicar contractes públics de construcció i energia.

En els quaderns també es relaten fets, com ara que Baratta anava cada setmana a una adreça per a rebre informació sobre a qui havia d'anar a cobrar. També, que els valors menors de dos milions de dòlars els entregaven en la casa del matrimoni Kirchner, al carrer de Juncal, mentre que les quantitats majors les retiraven mitjançant uns altres protocols.

L'organització delictiva

Després de l'estudi d'aquestes proves, per tal d'establir la versemblança de la informació continguda en els registres, el jutge Bonadio ha donat compte de l'existència d'una organització delictiva formada per funcionaris públics i dirigida per Kirchner, Fernández i De Vido, almenys entre els anys 2008 i 2015. Els indicis apunten que, durant aquest lapse de temps, Baratta i cinc funcionaris més de la cartera de d'obres públiques efectuaren cobraments a diferents particulars, molts d'ells empresaris contractistes d'obra pública de l'estat, i els traslladaren en vehicles conduïts per Centeno.

Després de percebre el percentatge pactat per a ells, procedien a lliurar els fons recaptats a altres funcionaris, com ara el cap del gabinet de ministres, Juan Manuel Abal Medina, i el secretari privat de la presidència, Daniel Muñoz, que finalment els desviaven als beneficiaris finals de l'operació: el ministre, el president i la presidenta.

Extensió de la trama

A hores d'ara, han declarat davant del jutge 52 imputats, l'expresidenta entre altres, i 26 persones han quedat detingudes, encara que 11 ja han quedat en lliberatat. Dues persones més estan en crida i cerca. Cal destacar que, dels imputats, 17 han declarat com a penedits: amb això obtindran beneficis penals, sempre que confessen dades que facen avançar la investigació de la causa.

D'altra banda, han fet 70 escorcolls a Buenos Aires i altres zones del país, tant a la seu de diferents empreses i oficines, com en domicilis particulars dels exfuncionaris implicats, on han confiscat més de 250 obres pictòriques que estaven en possessió dels imputats, amb un valor aproximat d'1,34 milions de dòlars, així com de vehicles d'alta gamma, armes de foc i dispositius electrònics. També grans sumes de diners, com ara 6,35 milions de pesos argentins (equivalents a uns 206.000 dòlars nord-americans), 1,24 milions de dòlars, més de 235.000 euros i altres quantitats en divises xilenes, uruguaianes i brasileres.