Suècia demanarà l'ingrés formal en l'OTAN
El país escandinau trenca així una tradició de dos segles de no-alineació
La primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dilluns, després d'una reunió extraordinària del seu govern i d'un debat parlamentari, que Suècia demanarà formalment l'ingrés en l'OTAN i trenca així una política de dos segles de no-alineació.
"El govern suec ha decidit que Suècia ha d'ingressar en l'OTAN", ha assenyalat Andersson en una roda de premsa. La decisió, assegura, compta amb el suport de les principals forces polítiques sueques i està justificada per l'empitjorament de la seguretat provocat per la guerra d'Ucraïna.
La decisió era esperada després que Andersson comunicara aquest diumenge el suport del seu partit, que encapçala un govern en solitari en minoria, a l'ingrés, en contra de la seua línia política des de fa dècades i mig any després d'haver aprovat en un congrés general mantindre el seu estatus d'aliat però no membre de l'Aliança.
"El millor per a la seguretat de Suècia i dels suecs és entrar en l'OTAN i fer-ho juntament amb Finlàndia", ha assenyalat la primera ministra, que s’ha remés a les conclusions de l'anàlisi sobre la nova situació de seguretat consensuades per la majoria de partits suecs per a ressaltar que l'ingrés en l'OTAN tindrà un efecte dissuasiu en el nord d'Europa, millorarà la seguretat i reduirà els riscos, a més d'apuntar al fet que no hi ha una altra opció "realista".
Així, l'ambaixador de Suècia a Brussel·les presentarà la sol·licitud d'ingrés davant de la seu de l'OTAN en la capital belga "d'ací a poc", al mateix temps que ho faça Finlàndia, ha explicat Andersson.
El govern suec va decidir també adoptar una proposició que possibilitarà que Suècia reba suport militar de tots els països de la Unió Europea i de l'OTAN en el temps que dure el procés de ratificació.
Entrada conjunta amb Finlàndia
L’anunci arriba l’endemà que Finlàndia haja aprovat formalment la sol·licitud d’ingrés en l’aliança transatlàntica. Es tracta de dues adhesions històriques, ja que ambdós països havien decidit romandre fora de l’aliança, i s’han mantingut així durant dècades. Però ja la setmana passada començaren a fer els primers passos per a formalitzar l’adhesió. El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, va afirmar divendres passat que ambdós països s’han mantingut neutrals durant molt de temps per decisió pròpia, però ara aquesta neutralitat s'ha convertit en una exigència del Kremlin, la qual cosa representa "un canvi radical".
Rússia reaccionarà si hi ha emplaçament d’armament
La decisió tant de Finlàndia com de Suècia no ha deixat indiferent el president rus, Vladímir Putin, que aquest mateix dilluns ja ha advertit que si l’ampliació de l’OTAN porta aparellat l’emplaçament d’infraestructura militar, el seu país haurà de reaccionar.
Primer Putin ha afirmat en la cimera de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) que "Rússia no té problemes amb aquests països, ja que el seu ingrés en l'OTAN no crea una amenaça". Però després ha matisat les seues declaracions advertint que si aquesta ampliació va acompanyada de l'emplaçament d'"infraestructura militar", Moscou haurà de "reaccionar".
Turquia vetarà els dos ingressos
Alhora, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va afirmar divendres passat que el seu país no és favorable a l’entrada de Finlàndia i Suècia en l'OTAN, al·ludint que presumptament ambdues nacions donen suport a "terroristes".
Per a l'entrada d'ambdós dos països es necessita el vistiplau de tots els membres de l'Aliança, de la qual Turquia forma part, i el líder turc ha explicat la seua oposició argumentant que Suècia i Finlàndia donen suport a activistes kurds i a altres persones que Turquia considera "terroristes".
"Els països escandinaus són com cases d'hostes per a les organitzacions terroristes. Vaig fins i tot més allà, ells (els terroristes) també tenen espai en els seus parlaments", va afirmar Erdogan.
Suècia i altres països nòrdics han criticat en nombroses ocasions Turquia per la vulneració de drets humans de la minoria kurda i han donat asil a persones crítiques amb el president islamista turc.
