Stephen Hawking: la cosmologia a l'abast de tothom

La desaparició de Stephen Hawking suposa la pèrdua d´un dels científics i divulgadors més populars de les últimes dècades.

El segon concepte que Hawking va llançar al gran públic va ser el de forat negre. Un forat negre és una regió de l´espai amb una massa tan concentrada que no hi ha possibilitat que cap objecte escape a la seua atracció gravitatòria. La idea és prèvia a Hawking, però l´autor va dedicar gran part de la seua investigació a descriure l´evolució dels forats negres. En la seua 'Teoria de la Radiació', enunciada el 1976, va establir que no eren totalment negres, ja que segons els postulats de la física quàntica, podien emetre energia i perdre matèria, per tant, eren com el big bang, però a l´inrevés.

Unint ambdues idees, Hawking va arribar a una de les seues afirmacions més agosarades: l´espai i el temps haurien tingut el seu inici en el big bang i tindran la seua fi en els forats negres.

El llibre més representatiu de la seua tasca divulgadora, Breu història del temps, publicat el 1988, va vendre més de 10 milions de còpies. El 2003 va refer el text per a destinar-lo a un públic més ampli sota el títol Brevíssima història del temps. Destaquen també el recull d´assajos Forats negres i universos bebès i altres assajos (1993), L´univers en una closca de nou (2001) i El gran disseny (2010). Aquest últim escrit va generar una gran polèmica entre els representants de diverses religions, ja que el científic argumentava que Déu no havia creat l´univers.

També et pot interessar