Ucraïna veu "inacceptable" el pla d'evacuació perquè porta per territori rus la població civil

L’exèrcit de Putin intensifica els atacs al territori ucraïnés, sobretot en l'àrea propera a la mar Negra, i reprén els bombardejos aeris contra la ciutat de Khàrkiv

El govern de Zelenski denuncia que l'ofensiva russa ha deixat més de 900 poblacions a Ucraïna sense subministrament elèctric, aigua ni calefacció

Residents d'Irpín creuen un pont totalment destrossat per a fugir de la ciutat
Residents d'Irpín creuen un pont totalment destrossat per a fugir de la ciutat / Carlos Barria (Reuters)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
07 de març 2022 - 07:23 Actualitzat: 07 de març 2022 - 14:54

La invasió russa d'Ucraïna entra en el dotzé dia amb una ofensiva acarnissada a Khàrkiv i amb la capital del país pràcticament envoltada per l'exèrcit rus. El govern ucraïnés ha qualificat d'"inacceptable" el pla rus per a crear corredors humanitaris aquest dilluns i evacuar la població civil de Kíiv, Mariúpol, Khàrkiv i Sumi, ja que la ruta prevista en els sis porta les persones evacuades per territori rus, bielorús o ucraïnés controlat pel Kremlin. "En dues ocasions els russos han bloquejat l'obertura dels corredors humanitaris bombardejant la ruta dels combois", ha escrit en Telegram la viceprimera ministra i ministra per a la Reintegració dels Territoris Temporalment Ocupats, Irina Veresxuk. "Ara diuen que poden obrir els corredors, però volen que els civils vagen al territori rus, la qual cosa és absurda, cínica i inacceptable", ha afegit. Per la seua banda, el Ministeri de Defensa rus ha acusat Kiív d'estar boicotejant els corredors. 

Aquest dilluns, el Kremlin ha anunciat que obriria sis corredors humanitaris a partir de les 07:00 GMT en aquestes quatre ciutats d'Ucraïna, segons han informat en un comunicat les forces armades russes a la Creu Roja, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Un nou intent després del doble fracàs del cap de setmana, quan les tropes russes incompliren l'alto el foc decretat dissabte i diumenge i bombardejaren la població civil que tractava d'escapar des d'Irpín. "Tenint en compte la catastròfica situació humanitària i el fort agreujament a les ciutats de Kíiv, Khàrkiv, Sumi i Mariúpol", afirma l'escrit que recullen les agències de notícies russes, "les Forces Armades, amb finalitats humanitàries a partir de les 10:00 hores (07.00 GMT) del 7 de març de 2022 anuncien un 'règim de silenci' i obrin corredors humanitaris". Uns passadissos d'evacuació que, tot i això, encara no estan en funcionament, segons ha denunciat la mateixa Veresxuk. El que vol el govern ucraïnés és que els civils que abandonen les zones de combat es traslladen a altres parts del país, sobretot a l'oest.

Així són les rutes d'evacuació proposades per Rússia
Així són les rutes d'evacuació proposades per Rússia / À Punt NTC

L'anunci de Moscou sobre els corredors arriba en plena escalada de l'ofensiva sobre el territori ucraïnés. Des de diumenge l'exèrcit rus colpeja sense pietat al sud d'Ucraïna, amb bombardejos constants que no respecten ni la població civil. Aquesta nit de diumenge s'han représ els atacs aeris contra la ciutat de Khàrkiv, mentre continua el setge de Kíiv i Mariúpol. També han bombardejat la ciutat de Mikolaiv, ubicada entre Kherson (capturada la setmana passada) i Odessa, la principal metròpoli a la vora del mar Negre, encara sota control ucraïnés.

El conseller presidencial ucraïnés, Mikhailo Podoliak, ha denunciat que els atacs de les forces russes han deixat més de 900 poblacions a Ucraïna sense subministrament d'electricitat, aigua i calefacció. "Bàrbars del segle XXI. Rússia ha danyat i destruït 202 escoles, 34 hospitals, més de 1.500 edificis residencials", ha escrit en un missatge de Twitter.

Tercera ronda de converses entre Moscou i Kíiv

Mentre això passa al front de guerra, les delegacions russes i ucraïneses tornaran a seure aquest dilluns per intentar arribar a un alto el foc i l’Organització de les Nacions Unides celebrarà un nou Consell de Seguretat. La diplomàcia s'eleva al màxim nivell, ja que s'ha anunciat també una reunió entre els ministres d'Exteriors de Rússia i Ucraïna presidida per l'homòleg de Turquia, Mevlüt Çavusoglu. Ha sigut el mateix ministre turc el que ha informat sobre la trobada, que es produirà a la turística província d'Antalya, i qui ha fet de mitjancer entre les dues parts.

Abans tindrà lloc la tercera reunió entre les delegacions negociadores d'Ucraïna i Rússia, a partir de les 15:00 hores, en un punt entre la frontera polonesa i la bielorussa. Els corredors humanitaris són el principal assumpte damunt la taula. S'intenta esprémer la via diplomàtica, encara que l’actitud i l’ofensiva llançada per Putin no fan pensar que el conflicte vaja a acabar prompte. Almenys així es desprén de la conversa que han mantingut aquest diumenge Vladímir Putin i Emmanuel Macron, el president de França. De la conversa ha transcendit que Putin no pararà la guerra fins que aconseguisca quatre objectius: desnazificar Ucraïna, la seua desmilitarització, i la independència de Crimea i el Donbass.

Hongria accepta desplegar tropes de l'OTAN a l'oest del país

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha signat un decret que autoritza l'Aliança Atlàntica a desplegar tropes a l'oest del país i permet també que els enviaments d'armes travessen el territori hongarés cap a altres estats membres de l'OTAN. No obstant això, el decret especifica que Hongria no permetrà enviaments d'armes letals a través del seu territori cap a Ucraïna. El que confirma, en tot cas, el moviment d'Orbán —aliat tradicional de Vladímir Putin— és el temor creixent que la guerra s'estenga a altres països europeus.

Més d'1,7 milions de refugiats

El conflicte continua deixant imatges terribles, com la d'una família amb dos fills, morts enmig del carrer mentre intentaven fugir de Mariúpol o la mort d'un nadó pels bombardejos. Els ucraïnesos que no poden eixir del país estan passant un calvari, a més de la inseguretat, la falta d’aliments bàsics, com ara la llet, els ous o els medicaments, es converteix en una nova amenaça per a la població civil que no ha abandonat el país. 

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) ha elevat aquest dilluns a 1,7 milions la població que ha hagut de fugir d'Ucraïna a causa de la guerra. Més d'un milió de refugiats es troben a la veïna Polònia, L'entitat estima que el conflicte podria causar un èxode de fins a quatre milions d'ucraïnesos i ucraïneses, l'equivalent a quasi la desena part de la població del país. És el més gran des de la Segona Guerra Mundial.

També et pot interessar